El Gorg Negre i les tempestes

Gualba

Llegenda que explica que el terme de Gualba es veia castigat sovint per tempestes horroroses d'aigua i calamarsa, amb llamps i trons, que arrasaven els cultius i boscos portant la ruïna a la gent del poble. Davant de tals desastres, els gualbencs i gualbenques varen començar a pensar que aquests fenòmens no tenien un origen natural i algú els estava provocant.

Poc a poc, els vilatans van anar fixant-se en detalls i coincidències que els podien explicar el possible origen de tals tempestes. Sempre abans de les tempestes, del gorg Negre naixia una estranya boira que s'enfilava muntanya amunt fins a transformar-se en aquelles terribles tempestes, que tan mal feien al poble. Relacionant aquest fet amb que les aigües del gorg Negre era el lloc on es solien banyar habitualment els bruixots i bruixes de la zona, pogueren descobriren els culpables d'aquelles tempestes.

Les sobrenaturals tempestes sols podien solucionar-se amb l'ajuda divina. Per tant, el rector de Gualba va agafar una creu de ferro i aigua beneïda i va fer camí cap al gorg Negre amb tots els feligresos al darrere en processó. En arribar al gorg, va comprovar que les aigües ja bullien degut a la presència de les bruixes. El rector va llençar aigua beneïda per les pedres i aigües del gorg, i les bruixes que es trobaven allà començaren a xisclar i quedant atrapades al fons del gorg.

El rector feu clavar la creu al cim de la muntanya on abans es formava la tempesta i des de llavors Gualba i el seu entorn van deixar de patir les pluges i pedregades.