El Freixe
Piera

    Anoia
    Entre Bedorc i Sant Jaume Sesoliveres.
    Emplaçament
    Camí del Freixe.

    Coordenades:

    41.48078
    1.74011
    394814
    4592897
    Número de fitxa
    08161 - 83
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    X-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Pateix cert estat de deteriorament.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL 12666-I. Aprovació definitiva de la comissió d'urbanisme.

    M14. Catàleg de Béns Protegits. POUM de Piera.
    M14. Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. POUM 2018.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 46662
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    002002500CG90C0001SB
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    El Freixe és una masia d'origen medieval que ha estat ampliada u reformada entre els segles XVI i XIX. 

    És un edifici format per diversos volums superposats, fruit de les ampliacions que s'hi han anat fent al llarg dels segles. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal s'orienta a llevant i és molt austera, amb un portal d'arc escarser adovellat, on amb pasta de morter s'hi va afegir l'any "1806". La façana de migdia presenta tres eixos de finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals hi ha un rellotge de sol. A la façana posterior també hi ha poques obertures, entre les quals un portal d'arc escarser adovellat i finestrals d'arc pla arrebossat. Al costat de tramuntana s'hi adossen més volums dins els quals hi ha el celler i d'altres dependències annexes. Al costat també hi ha un habitatge modern. 

    El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és de les restes de l'arrebossat de morter de calç original.

    La primera notícia documental del Freixe és de l'any 955, quan es va fer la carta de poblament del lloc. En el lloc de "Frexano" hi havia un castell i un habitatge que estaven sota el domini del vescomtat de Barcelona. A principi del segle XIX pertanyia a Josep Ferrer Margarit, casat amb Teresa Saumell, qui van haver de demanar un préstec al masover de Can Selva, Josep Farré, per diversos deutes acumulats. L'endeutament es va perllongar al llarg del segle XIX, fet que va portar a Antoni Ferrer a la venta de terres, d'un tros de la Quadra de Solsona, i del maset del Freixe, en terme de Cabrera d'Anoia. Finalment, el 1867 la finca fou posada a subhasta pública i en va resultar adjudicatari el farmacèutic Francesc de Paula Rosés, qui havia atorgat el crèdit hipotecari a Ferrer. 

    Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.

    Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.

    ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). El terme municipal de Piera. Capellades.

    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

    PASCUAL, P. (2011). Crèdit hipotecari i acumulació de capital immobiliari. L’exemple del farmacèutic i prestador Francesc de Paula Rosés. Centre d’Estudis Antoni de Capmany i Universitat de Barcelona.