El Francàs

Sant Agustí de Lluçanès

El Francàs està situada al peu del Serrat de la Barquera, dins el nucli antic de Sant Agustí de Lluçanès.
Es tracta d'un edifici de dimensions mitjanes, de planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal, i ampliada pel sud-est.
La façana principal, orientada al sud-oest presenta una composició pràcticament simètrica i té totes les obertures emmarcades amb pedra exceptuant-ne una de petita que es troba al primer pis i que té la llinda de fusta. La planta baixa presenta 3 obertures: una finestra a cada costat i una porta principal que té dues llindes superposades en les que l'erosió ha esborrat l' inscripció. El primer pis també té 3 obertures, un balcó a l'esquerra i dues finestres, la central és de mitjanes proporcions i està coronada per una llinda sobre la qual hi ha un arc de descàrrega construït amb maó a plec de llibre, a l'esquerra trobem un balcó; i a les golfes trobem 4 obertures disposades seguint l'eix de simetria.
La façana nord-oest presenta diverses obertures, totes de petites proporcions i disposades irregularment, algunes conserven l' emmarcat de pedra i d' altres han estat modificades amb maó i llinda de fusta.
La façana nord-est, l' oposada a la principal, només té un pis ja que el desnivell del terreny provoca que des d' aquesta part s' accedeixi directament al segon pis.
A la dreta de la façana principal hi ha diversos volums annexos, tots ells dedicats a un ús agropecuari. El més proper al cos central està construït amb maçoneria de pedra, encara que reformat amb maó, té dos pisos i teulada a una vessant. Més a la dreta trobem un últim volum adossat, d'un sol pis, construït amb maó i teulada a doble vessant.
A l'entorn de l'edifici trobem diverses edificacions construïdes amb pedra, com la pallissa, l'estable que es troba darrera la masia, el mur que tanca el pati o la barraca que esta situada sota la balma que es troba uns metres més amunt de la casa. Aquesta barraca, construïda amb maçoneria de pedra és de planta rectangular i teulada a una sola vessant aprofitant l'aixopluc de la roca sota la que es troba i presenta una porta amb brancals de pedra picada i llinda de fusta. Va ser aixecada durant la construcció de la carretera ja que aleshores un ferrer anava seguint la construcció de la carretera, com també ho feien els peons. D'aquest ús que va tenir la barraca en ve el seu topònim: la barraca del ferrer.