El Farell

Mura

La casa El Farell es troba sobre un turó, fet que li proporciona una situació privilegiada de domini visual de l'entorn. Es tracta d'una masia fortificada que té diversos cossos que s'han anat afegint en diferents èpoques. La part més antiga és una estructura en forma de torre que actualment queda al centre de la façana principal que s'obre a llevant. Aquesta construcció està coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana; disposa de planta baixa i tres pisos, amb paraments de pedra que a les plantes més baixes són de grossos carreus ben disposats. La porta d'entrada a aquest cos es troba a la part interior, de manera que es fa des del cos edificat de darrera la torre. A la façana hi ha finestres a tots els nivells i de diferents èpoques, destacant les dues espitlleres a la planta superior. Hi ha una finestra a la façana principal de pedra amb motllures a la llinda, brancals i ampit sobre una espitllera. A cada costat d'aquesta torre hi ha dos espais afegits i coberts amb teulada a un vessant, de manera que queden simètrics. El de l'esquerra disposa d'un túnel cobert amb volta creuada i que permet l'accés a un baluard on s'obre la porta principal i altres dependències com el cobert de les tines més modernes; al pis hi ha un balcó amb llinda i la data gravada 1773, època en que es va fer l'ampliació. El cos de la dreta disposa de dues portes d'entrada d'arc rebaixat a la planta baixa, on havia hagut un molí d'oli, ja que resta la base, així com una cisterna de planta circular que queda entre la torre i aquest cos; al pis es van obrir dues finestres també d'arc rebaixat i que suposen l'ampliació més moderna. La major part de les obertures són d'èpoques diferents. El cos central de la casa queda afegit perpendicularment a la torre, disposa d'una porta d'arc adovellada que permet l'accés a la casa. A través de la planta baixa es comuniquen tots els cossos: el central, la torre i un tercer cos afegit a la banda de ponent que seria de la mateixa època de la torre, ja que la planta baixa és coberta amb sostre de bigues de fusta que s'aguanten sobre dos arcs de diafragma gòtics. Probablement aquest espai serien les quadres de la casa antiga, sobre les que posteriorment, en el moment de l'ampliació, es va disposar la sala, cuina i habitacions de l'habitatge més modern. L'interior es troba en mal estat, ja que el sostre central està esfondrat. Encara es conserva l'escala de pedra, la fornícula on quedava encastat el rellotge, i la fornícula de la capella de la sala central. A través d'aquest espai s'accedeix a les habitacions i cuina, així com s'efectua l'accés al pis superior de la torre i les golfes. A la planta baixa destaca una tina de planta circular al celler, la cisterna-pou de planta circular. Diferents llindes a la casa demostren l'ampliació del segle XVIII: 1677, 1704, 1727, 1733, 1745, 1773. Hi ha una construcció davant la porta principal de la casa que era un columbari i que conserva fornícules quadrades a les parets. Al voltant de la casa hi ha murs de pedra que tanquen el conjunt en diferents nivells a modus de baluard. Hi ha una cisterna al subsòl de la casa a la banda de migdia i a l'altra banda de l'era hi ha dues tines de planta circular que estan tapades. A l'interior de la casa hi ha una tina circular, probablement la més antiga. El pou cisterna, que es troba al centre de la casa, recollia l'aigua de la pluja, i és circular i cobert amb volta amb obertures a la part superior. La volta està al tercer pis. El pou té dos accessos des de la planta baixa de la casa. Cal destacar també una estructura de planta circular amb parets de pedra de poca alçada que es troba al camí d'accés a la casa. Es podria tractar un dipòsit d'aigua o una mena de bassa.