El Contrapàs llarg de Fígols

Fígols

En una de les visites i recerques fetes per Higini Anglès i Pere Bohigas en el recull de l'Obra del Cançoner pel Berguedà recuperaren el contrapàs de Fígols. Va ser gràcies a la conversa amb un antic miner de Fígols que els hi proporcionà la cançó i també va ser gravat. El miner també els hi mostrà els passos de la dansa en qüestió, que tenia un estil a l'empordanesa, així descrivia: "El contrapàs llarg, ballat a l'empordanesa, què és ballava quant jo anava a tondre a l'Empordà, i casi sempre homes sols, si s'ho ficaven dones casi sempre sense ballador, que era un rodona que tothom tenia dret de ficar-s'hi sol, sense fer parella, i volia saber-lo bé per ballar-lo, jo no'l sabia molt, però nos ho havia ensenyat un empordanès que teixia cànem a Gombreny, i m'agradava molt, i els predicador non renyaven, que contrapàs, sardana, bolangera, fandango, ballet, ball sardà i altres balls que sols se tocaven de les mans, com també la dansa, deien als millors no volen res, però se tenia com un desahogo de la joventut, si, un poc perillós". Interessant la descripció feta i la visió social del ball per part de les autoritats. A més fa una referència als contrapassos recollit per Joan Amades, del qual comentava que els contrapassos només es ballaven sota dos estils, l'empordanès i el selvatà, per tant aquest seria d'estil empordanès.