El Casal
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    El Casal
    Emplaçament
    A uns 200 m a llevant del PK 2,3 la carretera BV-5202.
    621

    Coordenades:

    41.9094
    2.31785
    443426
    4639942
    Número de fitxa
    08220 - 29
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Any
    1743
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU. POUM (DOGC 5817 de 14/02/2011).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA: 23672.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    002403600DG44A0001SH
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'antiga masia i diverses edificacions annexes, amb un barri tancat. Aquestes construccions es troben assentades damunt la roca, amb una lleugera inclinació a ponent.
    L'edifici originari és de planta quadrada, i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, orientada a ponent. Els murs són de pedra lligada amb morter i arrebossats; hi ha elements de totxo.
    L'accés a la casa es produeix mitjançant un portal rectangular, amb l'any 1743 inscrit a la llinda. Sobre el portal hi ha diverses finestres; en destaca una amb l'ampit motllurat i un desaigua de pedra. A les golfes s'hi obren dues finestres. En una façana lateral, hi ha una galeria a la segona planta.
    S'hi conserva una cisterna excavada a la roca.
    A la banda nord-oest de la masia, hi ha un edifici de planta quadrada tancant l'era, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants asimètriques, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, situada a llevant. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç.
    A la façana hi ha tres portals, un d'arc còncau de totxo, un rectangular a part dreta, i sobre aquest últim, un altre de les mateixes característiques, al qual s'hi accedeix a través d'una escala de peu. En destaca el paral·lelepípede de pedra situat a l'angle sud-est.
    La casa conserva dos aiguamanils, un d'ells amb cap de boca amb l'any 1771, i l'altre amb pica.

    Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.

    - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta).
    - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta.