"¡Mireu-lo! ¡Que ardit! / ¡Com tramuntana els cingles, / amb aquell delit, / el campanar de Rupit!
Els murs del castell / fan via de caure, / i, humils, al peu d'ell / es proben d'ajaure.
Quan no en resti res, / parlarà amb veu forta / a ne'l Cabrerès / d'una raça morta
sota el pes del temps / que tot ho trasbalsa, / i palesa ensems / que esta vida és falsa.
Ara canta i riu / amb les llars amigues, / que al seu pau fan niu, / mateix que formigues,
i s'arrapen fort / a n'els grenys de roca / que a dret i a tort / van badant la boca.
Quin estrany concert / el de tot el poble, / desigual, incert, / que es gira i es dobla,
traspassa l'afrau / amb una camada, / si cau, si no cau / trespol i teulada,
i salta el pendís, / com la cabra isarda, / mes sempre submís / al cloquer que el guarda.
Aquest, dolç aimant, / amb sa ombreta fina / el va amoixainant / quan el sol camina;
i es mira els horts seus, / i les escalades / de petits conreus / als pujols penjades,
i el noc del torrent / que a estones rondina, / quan mol el forment / i el torna farina,
i els negres pilers, / que, com una plaga, / capolen sencers / els faigs de l'obaga,
deixant arranats / costers i clotades / desesperançats / de noves tanyades.
De tot passa els ulls, / i en lliga la història / que guarda en els fulls / de sa gran memòria.
Recorda el temps vell / d'aquell senyor noble, / marquès del castell, / reietó del poble;
recorda una gent / ara folla en guerra / per al salvament / dels furs de la terra,
i adés de genolls / en pregària blana / damunt els rostolls, / al toc de campana.
I aquells bons costums / del gipó i la pipa, / que es perden com fums / que el nou temps dissipa,
i la processó / de Setmana Santa, / amb el Centurió... / si en feia de planta!
i el timbal famós / de notes agudes, / i el to rogallós / del parlar de Judes,
i el Jesús de l'hort, / i el dring de cadenes... / de tot fa record / en hores serenes.
Així, benplantat, / sense arruga encara, / el front assenyat / i la veu ben clara,
per hereu pagès / d'una coromina, / no li falta més / que la barretina.
¡Com torreja airós / damunt el paratge / i el penyal rocós / i el vell ermitatge,
i aquell mont blavís / que al bell lluny s'albira, / i el proper pendís / i l'altra rovira!
¡Que n'és d'eixerit! / com la gent del poble / té gana i delit / el campanar de Rupit".
