La Baga de Gresolet és el bosc berguedà que ha tingut més ressò fora de la comarca. La tradicional propietat col·lectiva d'aquests boscos, que impedia l'explotació comercial, va permetre que arribessin fins al segle XX en molt bon estat de conservació. El dia 1 de febrer de 1843 la família Còdol va lliurar en emfiteusi el bosc de Gresolet als Capmasats de Saldes per 600 lliures, fins que es va redimir aquest cens. El bosc va ser venut el 6 de desembre de 1920 al comte de Olano, venda impugnada el 4 de desembre de 1924 per una part dels Capmasats ajudats d'altres entitats, entre elles el Centre Excursionista de Catalunya, aturant-se la venda. Del 30 de setembre de 1941 al 1957 van tornar a sorgir els plets, arribant-se a l'acord que donava l'explotació del bosc al Sr. Olano per vint anys, i podia treure 300.000 kg de fusta tallada i desbrancada, molt més del que donava de si el bosc. A partir de 1957 es va limitar la talla. El contrast de la conservació dels bosc de Gresolet en comparació amb d'altres boscs de Catalunya va atreure el món cultural i excursionista, influint en la tala que es va plantejar els anys 1920, produint-se una campanya que va aturar aquesta acció. Després de la Guerra Civil va ser objecte d'una explotació desmesurada que va acabar amb el caràcter de bosc monumental que l'havia fet famós. Malgrat això encara es conserven clapes amb grans arbredes. El 15 de juliol de 1983 es va crear el Parc Natural del cadí-Moixeró, quedant inclosos el bosc de Gresolet i el Pedraforca.
