Dolmen de l'Espina
Collsuspina

    Moianès
    Serra de Santa Coloma
    Emplaçament
    Camí de l'Espina a Santa Coloma
    929

    Coordenades:

    41.80617
    2.17655
    431597
    4628584
    Número de fitxa
    08070 - 22
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Any
    1800aC
    Estat de conservació
    Dolent
    Està ensorrat i s'ha perdut quasi tot el túmul.
    Protecció
    Legal
    NNSS, 30/3/2006
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 2590
    Accés
    Obert
    Científic
    Titularitat
    Privada
    08069A00700021
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu tipus dolmen, sembla una cambra simple de planta trapezoïdal, de 2 m de llargada per 1'50 m d'amplada i una alçada màxima de 2 m. El túmul, d'uns 8 m de diàmetre, es conserva parcialment i resta cobert per la caiguda de dues de les grans lloses del megàlit. En l'actualitat, no queda cap llosa del sepulcre en la seva posició original i algunes d'elles es troben caigudes cap el centre del sepulcre.

    Situat en els altiplans que formen els cingles de Puig sa Gordi, constituït per estrats de calcàries i margues que formen el relleu en costes descendents.

    El dolmen va ser excavat per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920, que hi van dedicar dos dies. Entre el material arqueològic que es va extreure en la intervenció destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats. Es conserva al Museu Episcopal de Vic.

    BATISTA i NOGUERA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164.
    COLOMINES ROCA, J.; GUDIOL RICART, J.M. (1923) "Sepulcres megalítics de l'Ausetania". Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57.
    GUDIOL, J.M. "El dolmen de l'Espina". Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV.
    PERICOT GARCIA, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925.
    RIUS i SERRA, J. "Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic". Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504.
    Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920)
    Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)