Ball típic que es feia per Carnaval, abans de començar la Quaresma (diumenge, dilluns i dimarts abans de Dimecres de Cendra), organitzat per una entitat avui desapareguda, el Partit de Baix. Hi participaven nois, noies i nens; els nois portaven un vestit semblant al dels bastoners, però amb barrets amb flors i plomes. Volien representar soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, ent trobar-se de pas per Corbera, exhibien les seves habilitats. El cap, anomenat "volant" no ballava i pronunciava un discurs de presentació en castellà, saludant als pobles veïns, tot seguit feien un recital explicant les seves gestes i batalles. El diumenge el ball es feia per les cases del poble, dilluns per les masies i dimarts a l'era de can Roig. Aquest darrer dia era el més important: es vestien a cal Felip i en arribar a l'era el "volant" amenaçava el "batlle" dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l'espasa. Tot seguit es feia la ballada i, al vespre, un gran sopar de comiat amb el que s'havia recollit durant els tres dies. Com a fi de festa, des del terrat de can Roig es llegia una mena d'auca, escrita en un pergamí, que feia referència a alguna de les masies o cases de la vila, de forma satírica, i s'acabava cremant el ninot del Carnestoltes. Els orígens del ball són desconeguts i sembla que es va deixar de fer durant alguns anys, fins que es va reprendre el 1913 i va desaparèixer de forma definitiva el 1922.
