Dipòsit del camí de les Llobatones Rellinars

    Vallès Occidental
    La Creueta
    362

    Coordenades:

    41.64534
    1.90763
    409031
    4610976
    08179 - 411
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    XVIII-XX
    Bo
    El seu accés és relativament fàcil però està envoltat de vegetació.
    Inexistent
    Difícil
    Sense ús
    Privada
    08178A009000090000OO
    Jordi Montlló, Laura Bosch

    Dipòsit per l'emmagatzematge d'aigua pluvial situat a mà esquerra del camí de Les Llobatones, al dessota mateix del marge. L'accés es fa pujant pel camí de Cal Manel fins arribar al trencall que mena a la masia de les Llobatones, a mà esquerra. Un cop fet el revolt, pujar no més 75 metres. Per sota el marge el delata un canyissar que hi creix dins.
    Es tracta d'una construcció parcialment excavada al terra de planta quadrangular, que mesura 3 metres per 2,80 m de costat (mides exteriors) per un metre de fondària màxima. Els murs estan fets de pedra i argamassa i posteriorment impermeabilitzats tant per l'interior com per l'exterior. El gruix dels murs horitzontals que es recolzen en el terreny mesuren 0,50 m d'amplada mentre que els dos travessers fan 0,40 m respectivament. El fons, conté un pam a dos d'aigua on hi creix un formós canyissar. Les parets estan recobertes de pedra i impermeabilitzades amb morter de calç. En un dels costats hi ha les restes de dos graons de pedra que permetien entrar i sortir. El fons, està colgat per terra i fullaraca. El gruix dels murs és de 0,40 m. Sembla que aquest dipòsit, o petita bassa recolliria l'aigua de pluja i d'escorrentia que baixava probablement canalitzada per algun rasot per sobre del camí.
    Amb l'ampliació d'aquest i l'abocament de part de la terra i pedres per sota el marge, es fa impossible verificar per on entrava l'aigua.

    Aquest element no consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca. Localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni cultural i natural del municipi.

    Es tracta d'un element fonamental i totalment relacionat amb el conreu de la terra i l'aprofitament de l'aigua. Normalment, allí on hi ha una barraca, sinó al costat, a proximitat es poden localitzar aquests tipus de construccions, que no per ser de vegades senzilles, deixen de tenir importància. L'aigua, malgrat tractar-se de cultius de secà, podien permetre per exemple preparar el caldo bordelès o d'altres preparats depenent si es tractava de ceps, ametllers o oliveres.