Dipòsit de la Boïga Rellinars

    Vallès Occidental
    La Boïga
    412

    Coordenades:

    41.64606
    1.92688
    410635
    4611036
    08179 - 338
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    XVIII-XX
    Bo
    Una de les lloses de la coberta està lleugerament desplaçada.
    Inexistent
    Difícil
    Sense ús
    Privada
    08178A011000110000OI
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Construcció relacionada amb l'aprofitament d'aigua de pluja i escorrentia situada en el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de la Font d'en Sala, en una de les torrenteres que neixen al costat d'obaga i aflueixen al torrent principal. Mesura 2,60 metres de llargària total, per 1,10 m de fondària total. Està dividida en dos compartiments: el primer per emmagatzemar l'aigua i el segon, separat per un muret de 0,60 m de gruix, un cocó.
    L'aljub està situat a mà esquerra, excavat al terra i bastit amb pedra. És de planta quadrangular i mesura 1,25 m per 1,08 m de costat per 0,90 m de fons. Els murs interiors i el fons estan impermeabilitzats amb morter de calç. La boca un xic irregular té una amplada aproximada de 0,56 m per una alçada màxima de 0,47m.
    A mà dreta, el cocó està construït arran de terra. Mesura 0,55 m d'amplada per 0,50 m d'alçada i 0,50 m de fons. Les seves mides fan pensar en l'indret per a deixar-hi la galleda de pouar, la sulfatadora o el càntir del pagès.
    Cadascuna de les dues boques té una llinda i la coberta està feta per aproximació de filades i lleugerament inclinada cap al marge, segurament permetia aprofitar l'aigua de pluja que aniria dirigida cap a l'interior de l'aljub.

    Aquest element consta al web de la Wikipedra amb el número 708.
    Està molt a prop d'una barraca de pedra descoberta amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni.

    Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o bé ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o bé que una bèstia caigui dins, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia.
    També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la "bouillie bordelaise" és originària de França. La recepta sembla haver estat descoberta, per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880, contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització.