Dipòsit
El Papiol

    Baix Llobregat
    Costat esquerre del Torrent de Batzacs
    Emplaçament
    En un camp que baixa cap el costat esquerre del torrent de Batzacs, al nord-oest del nucli urbà
    135

    Coordenades:

    41.45211
    2.01628
    417835
    4589414
    Número de fitxa
    08158 - 232
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Regular
    El dipòsit d'aigua es conserva en molt bo estat de conservació, no així la pica que està pràcticament desapareguda, quedant només rastres de la solera.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08157A00200004
    Autoria de la fitxa
    Juana Maria Huélamo Gabaldón

    Dipòsit pel brou bordolés, de forma rectangular fet de morter, ciment i maons d'una amplada aproximada de 80x60 cm, i una profunditat d'1,20 m aproximadament. Al costat, en uns maons es veuen rastres del tenyit de la preparació del caldo bordolés. Està protegit per unes teules de fibrociment i una rajola hidràulica trencada.

    El brou bordelès o brou de Bordeus (en francès bouillie bordelaise) és un plaguicida (algicida i fungicida) fabricat mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure (II) per la calç apagada. Conté un 20% de coure (expressat com coure metall). Per garantir un millor efecte mullant s'hi afegeix un surfactant (de sabó negre natural en general). Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau.

    El brou bordelès calia preparar-lo a peu de vinya i així poder-lo aplicar tot seguit, perquè no convenia guardar-lo d'un dia per a l'altre. Era necessari disposar d'aigua a prop i d'uns dipòsits per preparar les dissolucions de sulfat de coure i d'hidròxid de cal per separat.
    A mesura que s'anava generalitzant l'ús del brou bordelès en les vinyes, es van anar construint petits dipòsits acompanyats de petits aljubs d'aigua. Normalment n'hi havia dos, un per a la solució del sulfat de coure i l'altre per apagar la calç viva. De vegades era una portadora on es feia la mescla de les dues solucions (sulfat de coure i hidròxid de calci). S'identifiquen per les restes blavoses del sulfat de coure i les blanquinoses de la calç apagada, a la superfície de l'obra de fàbrica la qual ha conformat aquestes construccions.