Danses de l'Esbart Dansaire de Rubí

Rubí

Els fonaments ideològics de la formació de l'Esbart, el trobem en la postura de l'església catòlica davant dels espectacles i activitats. Així, al Casal Popular no s'hi feia ball convencional, però si ballets folklòrics, esbart dansaire i sardana, la qual era considerada una dansa "més noble, més enlairada, que no despedeix aquella fetor sensual" (BATALLA, 1999). Com a tal esbart es va fundar l'any 1923, dins el programa dissenyat per Mn. Guardiet per a dinamitzar el panorama cultural i educatiu de Rubí des de l'òptica religiosa (ARÍS; MARGENAT, 1983). La primera acompanyant musical e l'Esbart va ser Mercè Plantada qui acompanyà al piano els futurs dansaires, que fan de manera improvisada la primera actuació en públic el 7 d'octubre de 1923 (RUSIÑOL, 1989). El primer director va ser Leandre Peracaula i el segon Guifré Catasús i Domènech, mort l'any 1936, el qual va impulsar l'Esbart fora dels límits de Rubí. Els primers assaigs es feien al Casal, els diumenges al migdia amb piano a càrrec de Magí Ramentol i, en la seva absència, amb la pianista Pilar Feliu. Des del primer moment es van dedicar a fer balls tradicionals catalans, trobant-se documentat el ball de gitanes ja, l'any 1926. Essent director Miquel Sugranyes es va produir la primera actuació important al camp de les monges, el 1948, on es feu un homenatge a Leandre Peracaula i es ballà amb cinquanta-sis parelles el Ball de Gitanes del Vallès, mercès a la col·laboració d'altres esbarts. El següent director va ser en Daniel Bas i Vivancos que va introduir interessants elements tècnics, com la coreografia plàstica i rítmica i la utilització tecnificada del vestuari. El propòsit de Bas era adaptar la dansa tradicionalment ballada a les places o grans espais oberts, per dur-la a l'escenari com a espectacle. En aquests moments l'Esbart surt del Casal per dur a terme els seus assaigs a una nau del Vapor Nou. Es va formar la Junta Rectora, introduint socis protectors. El debut d'aquests nous canvis es va fer durant la Festa Major de 1952. El 1955 accedeix a la direcció Albert Sans i Arís. Amb la seva arribada es produeixen moltes sortides de l'Esbart a l'estranger i actuacions arreu de Catalunya, arribant a un període de maduresa. Dins l'ampli repertori dansaire Sans juga amb la barreja de danses dels Països Catalans. fins arribar a un muntatge escènic sobre les Gitanes de Rubí. Una data d'interès és la de 1969 en que l'Esbart va ser admès a l'Associació Internacional de Folklore que té la seu a París (ARÍS, MARGENAT, 1983).