Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de dues naus adossades i habitatge que ocupa tota l'illa entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. D'aquesta obra cal valorar no tan sols el seu estricte valor estètic si no també les aportacions en el camp de l'arquitectura funcional (CASTELL, s.d.). La nau principal, de 1920, té forma d'ela, l'altra de 1958, és un cos rectangular. Ambdues eren dedicades a l'elaboració, l'emmagatzematge i la venda de vi. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici. A l'espai lliure restant hi ha porxades i coberts. Cada nau és composta per una sola crugia amb pilars d'obra de fàbrica vista i cavalls de fusta (nau de 1921) i formigó (nau 1958). A l'interior apareix una estructura secundària, la sala de les tines, formada per un interessant sistema de voltes de totxo, actualment, està sent rehabilitada per una escola-taller (PRAT, 1999). El celler mostra interessants detalls arquitectònics a la façana Sud, i malgrat que el mòdul estructural és el mateix, a la nau de 1958 es valora menys la composició de façanes i els materials dels cavalls i coberta. Estructuralment trava els pilars de càrrega i és compost per la repetició, al llarg de la façana, d'un mòdul emmarcat entre pilars que varia de dimensió als extrems, a l'entrada i a les façanes testeres. La part superior del mòdul és un forat en forma de semicercle sense fusteria, la resta fins arribar al sòcol és un doble envà de totxo massís, amb filades de lligada. La coberta actual és a dues aigües. Resulta igualment d'interès la bàscula (PLA, s.d.). Es conserva una premsa de vi feta a Reus en "Talleres de J. Calero". Existeixen quaranta tines o dipòsits de vi disposats en dos pisos: baix i soterrani. En aquesta darrera planta n'hi ha tres de destruïdes. A la tina número 10, que es troba al mig de la planta baixa, en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: "José Montemar" al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Aquests dipòsits de ciment armat, tenen una capacitat de 320 càrregues cadascun i es troben recolzats sobre revoltons de totxo i separats per una distància aproximada d'un metre cadascun. Es troben disposats en sengles files, separades per un passadís central d'un cinc metres, per on discorre el conducte de repartició del vi. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. (INVENTARI, 1999). També hi ha una bàscula modernista. .
Història
En ple apogeu de la producció vinícola, un centenar de pagesos van decidir agrupar-se i formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Es tractava d'industrialitzar la producció i racionalitzar la distribució, seguint les directrius que s'estaven impulsant des de la Unió de Vinyaters de Catalunya, de la qual Sebastià Ferré i Rosés, de can Rosés, va arribar a ser-ne president (CASTELL, s.d.). Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo, La varietat picapoll es venia com a raïm de taula (XERCAVINS, 1989). El 1918 es funda el Celler i es compren, a la masia de can Cabanyes, els terrenys que formarien el solar del futur edifici. El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet. El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a l'"Unió de vinyaters de Catalunya". El resultat arquitectònic fou remarcable, però uns anys després que obrí portes, la producció de raïm i de vi va baixar. A l'exposició de Barcelona de l'any 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica (CASTELL, s.d.) L'oficina va ser construïda l'any 1932 com a primer pas per sostreure's de la tutela de la Càmara Agrícola Oficial (INVENTARI, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). Poc a poc la societat s'anirà ampliant i amb ella també la cabuda del vi, acabant amb l'última ampliació de l'any 1958, arribant a tenir una cabuda de 27.000 hl. Després de la gran riuada de 1962 els terrenys més productius quedaren absorbits per la indústria, iniciant-se la decadència vitícola a la dècada del 1970 (CASTELL, s.d.). El 1989 la cooperativa va plegar perquè del total de capacitat només se n'ocupaven 2.000 hl, venent-se l'edifici i el terreny edificable a l'Ajuntament. (PRAT, 1999).
Bibliografia
CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) "Que passà a Rubí durant la Guerra?". Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) "Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica" Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. VILALTA, Jordi (1982) "Monuments rubinencs que cal conservar", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) "L'agricultura rubinenca. Notes històriques" XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.