Al segle XIV ja es comencen a documentar les primeres tines o cups de fusta relacionats amb els masos d’època medieval; esmentades en inventari de masos del segle XIV i XV però també en pintures. A mitjans del segle XVI ja apareixen les primeres tines de pedra situades a l’interior de les masies, construccions que tindran un gran auge a partir del segle XVII. A partir del segle XVIII i sobretot al segle XIX, en algunes poblacions aquestes edificacions es construiran enmig de les vinyes per tal d’abaratir els costos de transport de la verema des de la vinya fins els masos, en molts casos situades en llocs de difícil accés. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant el nombre de construccions aïllades de tines i barraques de pedra seca.
