Creu processional de Nostra Senyora dels Àngels
Casserres
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Creu processional de plata flordelisada, que fa 108,5 cm d'alçada i 46,5 cm d'amplada. A l'anvers hi ha el Crist, al centre; a la part superior Sant Lluc; a la part inferior, la resurrecció; a la dreta, Sant Joan; i a l'esquerra, la Dolorosa. En el revers, al centre, la Mare de Déu coronada amb l'infant al braç esquerre; a la part superior, el pelicà; a la inferior, Sant Joan; a la dreta, Sant Marc; i a l'esquerra, sant Mateu. El nus té forma d'edifici gòtic molt allargat i amb dos cossos. Al cos inferior amb gàrgoles, contraforts i fornacines amb un baldaquí. S'identifiquen les imatges de Sant Pere, Sant Pau, Sant Jaume, Sant Bartomeu i Sant Jordi. Al cos superior hi ha uns pinacles. Dins els compartiments hi ha ornamentacions repujades. La canya és ornada amb una garlanda floral. No hi ha la marca de l'argenter.
Història
L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri. L'any 1704 es consagrà l'altar major, sota l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels.
Bibliografia
SERRA, Rosa (1983). Creu processional de Nostra senyora dels Àngels de Casserres. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VILADÉS LLORENS, Ramon (1983). Les creus processionals del berguedà; dins Revista l'Erol, núm. 7 pàgs. 43 a 51.