Creu dels Cirerers
Vilafranca del Penedès

    Alt Penedès
    Rotonda Av. Barcelona amb el carrer Manuel Barba

    Coordenades:

    41.34812
    1.71078
    392146
    4578205
    Número de fitxa
    08305 - 240
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Gòtic
    Segle
    XV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Religiós i/o funerari
    BCIN, Decret 571/63 del Ministerio d'Educación.
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Vilafranca del Penedès (C. de la Cort, 14).
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Basament format per una base octogonal i dos esglaons, també octogonals i un plint. Fust octogonal i capitell de secció quadrada. Creu de tipus grec sense decoració central i flors en els braços.

    La primera documentació que en fa referència és del segle XV. Hi ha documentació de l'any 1472 amb la denominació de Creu de Vallmoll. Segons Massanell (1983), aquesta denominació es correspon a aquesta creu i no a la de la Creueta, ja que el topònim de Vallmoll es trobava a prop del camí vell de Barcelona. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1949 es restableix al seu lloc. L'any 1951 una ventada la va tirar a terra. Quan es va fer el catàleg (Rosselló: 1986) només restava el basament.

    BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). "Els vilafranquins del segle XX", dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). "Les creus de terme vilafranquines", dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.