Creu del Port d'Ordal
Subirats

    Alt Penedès
    Al Port d'Ordal, en un tram tallat de l'antiga N-340.

    Coordenades:

    41.38974
    1.87685
    406099
    4582632
    Número de fitxa
    08273 - 91
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1952
    Projectada per l'arquitecte Jeroni Martorell i feta pel mestre Florenci Daura.
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Subirats
    Autoria de la fitxa
    Oriol Vilanova

    Creu de terme de 5,30 m d'alçada, de base rodona, amb tres graons superposats octogonals de 0,19 m, com també és octogonal el sòcol de 0,90 m, la columna i el capitell que la corona. El capitell presenta figures en relleu; quatre representen evangelistes, la resta són imatges dels patrons de les parròquies veïnes: Sant Pere (de Subirats), Sant Mateu (de Vallirana), Sant Esteve (d'Ordal i de Cervelló), i Sant Isidre, que és patró de la pagesia. Sobre el capitell hi ha la creu, orientada de nord a sud, amb la imatge de Crist al cantó nord i la de la Mare de Déu de la Mercè a la banda sud.
    Al sòcol hi ha la inscripció de la benedicció de la creu, on s'hi llegeix: "NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII".

    També és coneguda amb el nom de la Creu d'Ordal.
    L'entorn on s'ubica la creu està molt degradat; ja que el fet de trobar-se en un tram tallat de carretera ha afavorit l'acumulació de residus urbans i deixalles de tot tipus. També hi ha un gran trànsit de camions que van i venen de les pedreres dels voltants, factor que no afavoreix la visita a la creu.

    La creu actual és de l'any 1952, però a l'indret on s'alça hi va haver una creu de terme molt més antiga, documentada l'any 1599, en un pergamí sobre l'afitament del Mas Pujol, una de les hisendes que avui formen el Lledoner. Signat pel notari de Barcelona, Alfons Miquel, al pergamí es diu que "mitjançant d'una fita posada allí per termenar les terres de dit nostre mas Pujol, àlies Lledoner, i la del nostre mas de la Roca, continua pel camí reial que va de Barcelona a Vilafranca, fins a la creu antigament anomenada d'Ordal".
    El 19 de març de 1810, durant la Guerra del Francès, la creu va ser destruïda, restant únicament els graons.
    Als anys '30 del segle XX fou totalment arrasada, de tal forma que avui no conservem cap resta de la creu primitiva.
    La projecció de la creu actual va ser encarregada a l'arquitecte Jeroni Martorell, i executada pel mestre Florenci Daura, amb un preu de 30.000 pessetes. El dia 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona Gregori Modrego i Casaus, beneí solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es van composar uns goigs a la creu musicats per Mn. Francesc Baldelló, recollits a l'obra de Josep Raventós.

    LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, p. 270.
    RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): "100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967". Barcelona. p. 117-121.
    RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): "Arrels Cristianes d'Ordal". Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès.