Creu de Terme de Santa Maria de Cervelló
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC – ph-54.
Descripció
Creu de pedra que descansa a sobre d’un pedestal circular de pedra vermella, disposat en graons. Sobre aquesta base rodona, s’eleva un fust de planta octogonal, coronat per una magolla amb fris iconogràfic, la qual la sosté.
Els braços de la creu es configuren amb una forma vegetal lobulada.
El repertori iconogràfic és com segueix: a l'anvers, s'aprecia la figura de Crist crucificat i, al revers, la imatge de la Verge. A la part inferior del braç vertical, dues imatges es situen dempeus, flanquejant la creu, mentre quatre personatges vestits amb túniques romanen asseguts als peus, damunt la magolla. Aquesta última presenta una estructura octogonal amb motllura tant a la part superior com a la inferior. Les cares que formen el seu fris central mostren representacions de figures religioses en un estat de conservació precari.
Se suposa que aquesta creu va inspirar al dramaturg Frederic Soler Humbert "Pitarra" (1839-1895) en la seva obra "La Creu de la Masia", essent la masia de "Can Victòria" o, també anomenada, "La Casa de les Ànimes", la més propera a la creu.
Història
La creu actual és una còpia de l’original, d'època gòtica, ja que va quedar molt malmesa durant la darrera guerra Civil.
Per tal de perpetuar el seu simbolisme, es va tornar a ubicar al seu lloc, però l’any 1967 va ser enderrocada. Recollides les restes varen ser portades al Taller de restauració de Sant Cugat, a fi que fos restaurada.
A conseqüència de la visita a aquest taller del Nunci Apostòlic en el moment de la realització de les còpies (aleshores se'n van fer dues) una d’aquestes reproduccions va ser enviada a Madrid i situada en els jardins de la Nunciatura Apostòlica del passeig de la Castellana. (Mossèn,1991: 3)
La segona còpia, el 25 de setembre de 1968, a ser col·locada i beneïda, després de l’ofici de santa Maria. Hi varen assistir les autoritats, mossèn Jaume Armengol, aleshores rector de la Parròquia i gent de Cervelló.
Àngel Ejarque i els seus fills van fer les obres necessàries per recol·locar-la al seu lloc actual. (Mossèn,1991: 3).
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.
MOSSÈN (1991) “Creu de terme de Santa Maria de Cervelló”. El Castell, març de 1991. pág 3.
