Les Missions eren uns actes religiosos que duraven uns 10 dies i es feien cada 5, 10 o 15 anys. El seu objectiu era adoctrinar la població, ja que durant tot el dia es feien misses, pregàries, etc. En molts pobles, un cop s'havia fet la missió, es col·locava una creu com a símbol de la dita realització. Aquest va ser el cas de Vallcebre que a inicis del segle XX, i abans dels anys 40, es va fer una missió i s'alçà la dita creu. Inicialment la creu estava ubicada en una plaça que hi havia al centre del poble, davant l'església, però cap als anys 70-80 es va arreglar el carrer principal i la creu va anar a fora, traslladant-se des d'aquell moment al cementiri.
Segons la seva funcionalitat les creus es divideixen en 4 grups: les de terme, les creus-pedró, el comunidor i les religioses. Les creus de terme serveixen per marcar els límits de les propietats; les creus-pedró són les col·locades a esglésies , capelles o fossars i des d'on es demanava a Déu la protecció de les collites. Els cuminidors eren construccions quadrades de més grans dimensions i servien per beneir el temps en moments de perill de tempestes i pedregades. Finalment, les creus religioses inclouen totes aquelles creus, l'erecció de les quals és una mostra de la pietat popular. És en aquest grup on inclouríem la creu de les Missions de Vallcebre. Hi va haver Santa Missió del 27 de setembre al 8 d'octubre de 1950. Aquesta es feu a càrrec dels pares Miquel Piqué (pare superior de la casa de València) i d'Andrés Calderó de Bellpuig. El document ens explica que aquell any, a l'haver-hi la Missió, no hi va haver novenari. La creu missional la va construir I. Montañà i va costar 2.913 pts, sense comptar-hi el peu de marbre ni la mà d'obra per col·locar-la.
