Cremallera

Castellbell i el Vilar

A mitjan segle XIX pujaven anualment a Montserrat unes 20.000 persones i, un cop finalitzada la carretera, entre els anys 1858-1859, que unia l'estació del Nord de Castellbell i el Vilar amb el monestir ho feien 30.000. Pensant en els guanys que comportaria l'explotació turística dels visitants del monestir de Montserrat, l'enginyer Joaquim Carrera i Sairol s'associà amb el capitalista Josep Mª González i, un cop visitades diverses companyies suïsses, van acordar el 1878 la redacció del projecte d'un tren Cremallera: Ferrocarril, en parte funicular a engranage, desde la estación de Monistrol, en la línea de Zaragoza a Pamplona y Barcelona, al Monasterio de Montserrat. El projecte fou presentat al govern espanyol l'any 1880 i no trigarien gaire en presentar-lo també a l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, presidit per Jaume Fainé. El projecte fou aprovat l'any següent pel Senat espanyol i, el 31 de desembre de 1882, es constituí a Barcelona la societat Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes SA, de la que foren accionistes, entre d'altres, Romà Macaya, Pere Garriga i Nogués, Víctor Balaguer, cronista de Barcelona i gran impulsor del Montserrat turístic de masses, i Josep Balcells i Vallbona, pare dels futurs amos de la fàbrica tèxtil de la Bauma.
La línia es dividia en dues seccions principals. La primera anava des de l'estació de Castellbell i el Vilar, anomenada aleshores Monistrol-Partida, fins a l'estació de Monistrol de Montserrat, anomenada Monistrol-Vila, i la segona secció des d'aquesta estació fins a Montserrat. Les locomotores que sempre anaven al darrera empenyent els vagons, estaven autoritzades a remolcar 60 tones a la primera secció, és a dir, podien dur quatre o sis cotxes, i només 24 tones a la segona secció, és a dir, només arrossegaven dos vagons. A l'hivern, per la manca de clients, els trens arrossegaven un sol cotxe.
La línia s'iniciava amb una corba a l'esquerra, travessava el pas a nivell de la carretera que anava al Vilar i a Rellinars i entrava en l'anomenat cul-de-sac, on entrava en primer lloc la màquina arrossegant els vagons i d'on sortiria empenyent-los en direcció a la Bauma. Començava el descens, travessava un altre pas a nivell de la carretera que de l'estació del Nord anava fins a Montserrat, deixava a l'esquerra l'estació primitiva i vorejava per la part alta de les cases de la barriada de la Bauma de Castellbell i el Vilar, al final de la qual travessava per un primer pont que hi havia sobre el camí que anava a Vacarisses i tot seguit passava la riera de Merà mitjançant un interessant pont de pedra que, com l'anterior, encara es conserven en l'actualitat. Entre els fusters que treballaren en aquella obra podem destacar el senyor Pere Masats i Trullàs, de la Bauma, que a l'era de cal Genovès construí les cintres de fusta per a la construcció dels arcs del pont de la riera de Merà.