Coves de can Soler de Secabecs

Torrelles de Foix

Cavitats localitzades en una cinglera calcària triàsica al sud de Can Soler de Secabecs. Amb l'entrada oberta al sud-est, les dues coves dominen la conca del riu Foix a l'alçada del Molí de l'Horta.
La cova superior és fàcilment distingible des del corriol des del qual s'hi arriba, al seu costat esquerra. És només accessible amb mitjans d'escalada ja que es troba penjada a la penya a entre 4 i 4,5 metres per sobre de l'altra. És de dimensions regulars i de traçat laberíntic per la gran quantitat de blocs despresos, que formen pisos de diferents nivells. En un costat, prop de l'entrada, hi ha una petita sala circular de sostre baix. En aquest sector és on es van exhumar la major part dels materials recuperats. La boca d'entrada té aproximadament 1 metre de diàmetre i la llargada màxima de la cavitat és d'uns 12 metres. També hi va treballar, l'any 1959, P. Giró, i el 1974, J. Virella i altres membres del grup excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú; a més de diversos membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona, l'any 1979. S'hi va localitzar ceràmica del neolític Antic Evolucionat, amb superfícies raspallades, decoracions amb crestes, mugronets, incisions en ziga-zaga, vores planes i arrodonides decorades. I del Bronze Mitjà i Final, amb cordons digitals, superfícies brunyides, cordons llisos, decoracions amb acanalats. També ceràmica Ibèrica comuna a torn oxidada amb decoració pintada, fragments d'àmfora romana i de ceràmica grisa medieval, a banda de terrissa moderna i, a més d'altres elements treballats en os, també restes antropològiques.
La cova inferior té l'entrada oberta al sud-est. El tram que se'n pot recórrer és força curt, de sostre baix i condueix a diferents gateres. El sòl està format per roques i terra solta. La boca fa 2 metres d'amplada màxima i 1,40 metres d'alçada i davant d'aquesta hi ha una plataforma on s'ha documentat la major part de les restes d'aquest sector. S'hi ha intervingut també en diferents ocasions.
Cal considerar que les coves han estat utilitzades durant una llarga seqüència cronològica, tot i que de forma discontínua: neolític antic evolucionat, bronze mitjà, bronze final, època ibèrica i romana, època medieval i temps moderns recents.
Pel que fa als usos de les cavitats, foren utilitzades durant l'edat de bronze com a espai funerari, segurament com a lloc d'enterrament col·lectiu, ja que s'han identificat ossos corresponents a diversos inhumats. No es descarta que en el decurs del bronze final s'hi duguessin a terme incineracions, però manquen elements clars que permetin corroborar-ho. L'escadussera representació d'indústria lítica també referma la hipòtesi d'una utilització bàsicament funerària d'aquest indret. De manera força esporàdica, les coves probablement van servir també de refugi i habitació durant el neolític antic, l'època medieval, etc.