Mediona
Cova gran A de Santa Anna

← Fitxa anterior Fitxa següent →

Cova gran A de Santa Anna
Mediona

Comparteix:
Facebook
Twitter

Ubicació(pestanya activa)
Classificació
Descripció
Història
Bibliografia

Ubicació

Comarca:

Alt Penedès

Lloc/Adreça:

Al sud del nucli urbà, a la serra de les Clivelleres

Emplaçament

Al sud del Bosc negre i al nord de les Penyes Roges. Al lloc de les Coves de Santa Anna, entre dos torrents.

Alçada:

592

Coordenades:

Latitud:

41.46014

Longitud:

1.6295

UTM Est (X):

385543

UTM Nord (Y):

4590745

Classificació

Número de fitxa

08122 - 735

Àmbit:

Patrimoni immoble

Tipologia

Jaciment arqueològic

Estil / època:

Edats dels Metalls

Medieval

Segle

(-650 -50); XII-XV

Estat de conservació

Regular

Notes de conservació:

Es desconeix l'estat de conservació, ja que mai s'ha fet una intervenció arqueològica.
Els accesos són molt dificils i estan molt emboscats.

Protecció

Legal

Tipus de protecció:

BPU

Tipus de protecció:

Xarxa natura 2000

Observacions protecció:

Fitxa PAP074 del Catàleg de béns a protegir del POUM.

Data aprovació:

dj., 12/07/2012 - 12:00

Número inventari Generalitat i altres inventaris

4164 Inventari Patrimoni Arqueològic

Accés

Difícil

Ús actual:

Científic/Lúdic/Cultural

Titularitat

Privada

Titular:

08121A043001010000WK

Fitxes associades:

Cova B i C de Santa Anna

Cavitats del Fondal de Valldellòs

Autoria de la fitxa

Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)

Data de registre de la fitxa:

dl., 08/08/2022 - 19:33

Autoria de la darrera revisió:

Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)

Data de la darrera revisió:

dl., 08/08/2022 - 21:51

Descripció

Cova de 27 m de recorregut amb dues boques que donen accés a una sala amplia d’uns 8 x 12 x 3 m, al final de la qual hi ha una galeria d’uns 6 m de llarg, ascendent, que gira cap a llevant.

D’aquests dues boques, la que obre a sud té una un mur de tapia per fer de tancament i porta d’accés de l’espai, tancat al SE per un mur de pedra seca. J.Virella inclou àquest àmbit com espai d'hàbitat troglodític en els 16 que descriu a la seva obra.

A banda de les restes de parets, l’interior està completament fumat evidenciant l’ús de fogueres. En la ultima fase d’ocupació de la cavitat, sembla evident que serví per tancar el bestiar.

Les úniques evidències de cultura material conegudes són les recuperades per Josep Gallart en les seves proposicions davant la cova, algunes de cronologia ibèrica.

Observacions:

Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interes naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.

Història

Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934.

L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (Secció Investigacions Espeleològiques) del CEA (Centre Excursionista Àliga), però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre Excursionista de Catalunya).

La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona.

Bibliografia

ANÒNIM. "Prospecciones en cuevas de la comarca del Penedès (Barcelona)". Ampurias. XVII-XVIII. Atribuïble a J. de C. Serra Ràfols.

PINTA RODRIGUEZ, J. de la. "Repertori de cavitats d'interès arqueològic". Exploracions. 7, p.17. Edita l'Espeleoclub de Gràcia.

VIRELLA BLODA, J. "Experiències a l'entorn de la localització d'estacions preshistòriques". A: Actex XIX Assemblea Intercomarcal d'Estuiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 octubre 1975). Vilanova: Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. 1 (1978) p. 264.

Escolà, O. (1969).- “La contribució dels espeleòlegs al coneixement del gènere Troglocharinus Reitt.” Espeleòleg (8): 293-301. ERE del CEC. Barcelona.

Español, Francesc.(1953).-”Sobre Bathiscinae ibéricos: adiciones a la última revisión del profesor Jeannel (1924)”. Speleon (4):37-48. Oviedo

Enllaços d'interès:

Cova de Santa Anna

Cova Santa Anna. Espeleoindex.

Inventari de Patrimoni arqueològic.

Ruta Wikilok

Carregant mapa...

Descarrega PDF

Comparteix:
Facebook
Twitter

Cova gran A de Santa Anna Mediona

La teva privacitat és la nostra prioritat

Cova gran A de Santa Anna
Mediona