Cova dels Ossos
Carme
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Juntament amb la Cova del Cavall, la Cova del Bressol i la Cova Alta o del Pou, la Cova dels Ossos forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. Situada a uns 10 m per sobre de la riera de Carme, al seu costat dret. Es tracta d'una cova natural d'habitació i també d'inhumació col·lectiva, amb una cronologia que s'estén entre el Bronze Final i l'Ibèric Antic. La cavitat no té estructures però sí varies i àmplies cambres a les que s'accedeix per una estreta gatera; té una fondària total d'uns 15 metres.Aquestes cambres conserven sediment, però molt remogut.
El material arqueològic (bàsicament ceràmica) provinent d'aquesta cova que es conserva al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és el següent: un fragment de taló d'una destral polida de basalt; un fragment d'un vas ceràmic amb carenat suau, amb les superfícies allisades, llavi arrodonit i vora lleugerament enfora, amb petits nòduls de pisarra com a desgreixant; un fragment de paret d'un vas amb vora lleugerament enfora i llavi arrodonit, raspatllat exteriorment menys en la zona del llavi, amb desgreixant de quars i mica; un fragment de paret d'un vas amb una nansa de secció circular, amb les superfícies interior i exterior allisades; un fragment de paret d'un vas cilíndric amb vora recta i llavi pla, decorat amb varis mugrons distribuïts irregularment i altres de partits a la vora del vas, amb molt desgreixant de quars i pissarra, i dos fragments més de les mateixes característiques però de parets més primes i de llavi arrodonit; un fragment d'un gran vas ovoïde amb la vora enfora i llavi arrodonit i decorat amb cordó imprés, mentre que un segón cordó més gros i afegit decora el coll; un fragment de paret i vora d'una gerra o urna, de vora enfora, i tres fragments més de ceràmica a torn amb decoració pintada a base de ratlles horitzontals de color vermellós, amb una argila molt uniforme, dura i de color ocre, que es pot catalogar dins d'un horitzó ibèric antic. En resum, l'analisi d'una part del material arqueològic recuperat defineix dos moments cronològics: una fase de finals del Bronze Mig-Bronze Final I (c. 1300-1500 aC) i un segon moment corresponent a l'Ibèric Antic (segles VI-V aC).
També anomenada Cova del Temple o del Balç de les Roquetes. Materials arqueològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-18, M-34, M-39 (I), M-240).
Història
L'any 1885, l'escolapi Pare Calonge va visitar la cova i la batejà amb el nom de Cova del Temple. Uns anys més tard, el 1905 i el 1916, el capelladí Amador Romaní la va explorar, va anotar que havia estat profanada i que s'hi havien recollit sílex tallat, cranis humans, ceràmica i alguna destral de basalt; el mateix Romaní fa constar que el 1909 Mossén M. Faura havia inspeccionat el lloc. El 1946, A. Borràs afirma que en aquesta cova "han sido encontrados muchos cráneos fosilizados y, durante la Gran Guerra de 1914-18, unos sabios franceses se llevaron magníficos ejemplares que figuran hoy en las colecciones del Museo de Antropología de París" (BORRÀS, 1946: 5-6).
Bibliografia
BORRÀS I QUADRES, Antonio (1946): "Noticiario Arqueológico", Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 56, Igualada, p. 5-6.
CALONGE, Josep (1885): "Les Coves de Carme", Lo Renaixement, Barcelona.
ENRICH, J. (1984): "Cova dels ossos, del temple o dels Balç de les Roquetes", Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.