Cova del Bolet

Mediona

Cova natural de pedres calcaries de Muschelkalk inferior, intensament karstificada,d’uns 225 m de llarg per uns 10 m de desnivell . Ha estat un lloc d’habitació i d’enterrament col·lectiu, ocupada des de la prehistòria, en diferents moments, fins èpoques més recents amb funcionalitats vinculades a l’aixopluc de pastors. La cavitat consisteix en un vestíbul principal abrigat, protegit dels freds del nord i dues sales més de difícil accés a través de gateres i estretes galeries.

Les excavacions fetes fins avui en dia s'han centrat en el vestíbul principal i a la última de l'AECC de Mediona i l'AECC de Premià es va arribar a tocar el principi de les gateres.Tot i així l’única excavada amb criteris arqueològics és la de juliol de 1975 feta  V. Balldellou, que consistí en quatre sondeigs de 4 m2 amb fondàries entre 1.30 i 0.50 m. Els resultats van permetre adscriure les restes a tres fases: Epipaleolític microlaminar (el 1er identificat d'aquest complex de Fortea a la zona del Penedès), del que es van recuperar un bon nombre de peces. En un estrat intermedi es van recuperar ceràmiques de tres diferents moments del neolític. També es va recuperar material del Bronze i algunes restes humanes, el que permet confirmar que també va ser un lloc d’enterrament.

Amb els anys s’han fet nombrosos estudis de les restes per diferents especialistes, que han permès aprofundir molt més en el coneixement tot i les limitacions de la mostra.

La presència de material culturalment adscrit a un moment ibèric tardà i de canvi d'era, la seva situació en la boca de les gateres més profundes, el fet que sabem de certs ritus i creences tel·lúrics entorn coves i avencs, la manca de sòls d'ocupació i estructures, fan plausible la hipòtesi plantejada per J de la Vega, de l'ús de la cova com a santuari o punt per a certs ritus màgics durant època ibèrica.

En el vestíbul s'han localitzat quasi en el superficial fragments de grisa medieval i terrissa moderna, que relacionats amb l'ennegriment de les parets del vestíbul, suggereixen l’ús temporal de la cavitat com a refugi de pastors