Cova de 21 m de recorregut, l’entrada de la qual, forma una balma amb una gran visera de quasi 4 m de llarg per uns 2.75 m d’ample que dona accés a una sala de 12 x 23 m i uns 4 m d’alçada al punt més alt.
Segons Pere Giró a la cova es van recollir restes de ceràmica ibèrica pintada, essent aquesta la única noticia sobre cultura material que es conserva. La possible cala realitzada per C. Serra Ràfols l’estiu de 1954 no és visible sobre el terreny. Destaquen les altes possibilitats que la cavitat contingui estratigrafies similars a les de la Cova del Bolet o la Cova de la Guineu (Font-Rubí).
En els últims moments d’us va ser ocupada per tancar-hi ramats d’ovellles.
També coneguda com Cova de l’Omella o Cova de l'Autmella. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.
Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet, està indicat. Un cop arribats a la torre d'alta tensió cal seguir paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres.
Història
La informació arqueològica que es té de la cova respon a la correspondència entre J. d. C. Serra Ràfols i Josep Lloret (5 i 11 de novembre de 1954, arxiu AECC de Mediona).
Bibliografia
Aymamí, G. (1998).- “Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps”. Del Penedès (7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès
Rafecas, Eduard (1995).- Mediona. Guia d'esports d'aventura. 76 pp. Ajuntament de Mediona.
