Cavitat situada en una zona constituïda per calcàries i sorrenques roges del triàsic, i travessada pel fondo d'en Montané. La cova presenta una entrada de 2,20 metres d'amplada i 1,80 metres d'alçada, amb un corredor que desemboca en una sala de 12,50 metres de longitud per 3,25 metres d'amplada. Una estreta escletxa permet el pas a una altra sala semblant a l'anterior. Al fons hi ha un pendent que puja a una minsa estança amb el sostre esberlat que dóna a l'exterior. Amb pluja, les aigües del petit torrent de l'Aixereta, que passa per la zona, inuden la cova en gran part. Aquest fet provoca que no es pugui parlar de seqüència estratigràfica, donat l'estat de destrucció del sediment. És més probable que els materials fossin recuperats més que no pas excavats. En concret es van documentar diversos fragments de ceràmica de vasos llisos i d'altres amb decoració de cordons. També es va localitzar un fragment d'olla amb decoració epicampaniforme, tipus Arbolí, amb tècnica mixta d'incisió i boquique (datat del Bronze Antic i dipositat al MAC-Barcelona). Cronològicament, el jaciment es pot adscriure al Neolític Antic Cardial (5500-4000 a.C.), al Neolític Final-Calcolític (2500-1800 a.C.) i al Bronze Mig-Final (1500-650 a.C.). Tenint en compte això, sembla ser que l'ocupació de la cavitat va ser força esporàdica.
