Cova de fornot de la Soleia

Navàs

Probable eremitori del tipus anomenat coves de forn o fornots. Són un tipus de coves artificials que tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. En aquest cas particularment ens inclinem per la hipòtesi d’un eremitori, especialment perquè hi ha altres casos similars a l’entorn i, en el cas de la Cova del Lladre, prop de Sant Cugat del Racó, hi ha indicis que apunten a l’existència d’una tradició eremítica a la zona.

La cova de fornot de la Soleia està situada a la part alta de la paret d’una petita cinglera ben encarada al sud, uns 100 m a l’est de la balma de la Soleia i uns 140 m al sud-est de la casa de la Soleia. Les seves dimensions són més aviat petites, en comparació amb altres exemples similars. El diàmetre de la boca de la cova oscil·la entre 1 i 1,20 m. La cavitat interior, de forma globular, té una fondària de 1,60 m.

Cal destacar el fet que molt a prop es troba una gran balma amb restes d’una antiga construcció de tipus troglodític. El cert és que en aquesta zona existeix una certa tradició d’aprofitar les nombroses balmes existents com a habitatges. Això fa pensar que, si la cova era un eremitori, l’habitatge del seu ocupant devia ser aquesta balma, que reuneix unes bones condicions d’habitabilitat.