Cova de can Pasqual / Cova de can Pascol
Castellví de la Marca
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cavitat oberta en el sector sud de la plataforma, sota mateix de la torre medieval. La boca d'entrada s'obre al sud-sudoest, està amagada pel matollar i mesura 1,30m d'amplada i 1,50m d'alçada. En entrar hi trobem dos passadissos: l'un en direcció est, petit i sense cambra (1m alçada x 0,40m amplada) i l'altre (0,70m alçada x 0,70m amplada) que dóna a una petita sala (5m llargada x 1,70m alçada x 2,20m amplada màxima). D'aquest segon, s'obre una altra sala de mides grans (10m llargada x 1,65m alçada mitja x 7m amplada màxima). A les sales encara s'observen les traces de la potència original del sediment excavat. Tot i que el jaciment està força esgotat arqueològicament, encara trobem restes d'estratigrafia intacte i alguns materials en superfície. La intervenció arqueològica de principis del segle XX proporcionà algunes referències de l'estratigrafia i un conjunt de materials arqueològics prou significatius. Hi trobem dos conjunts cronoculturals prou clars: neolític antic cardial i bronze final. No hi falten restes d'època medieval i moderna.
Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995
Història
La cova fou descoberta a l'entorn dels anys 1910 per Amfós Sans i Rossell. Aquells mateixos anys, membres de la Secció d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut Estudis Catalans dirigits per Maties Pallarès, portaren a terme una excavació arqueològica. Més endavant, membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca, amb en Pere Giró, exploraren superficialment la cova i hi recolliren alguns materials arqueològics que dipositaren al mateix museu (no tenim constància de l'any).
Bibliografia
ALMAGRO BOSCH, M., Jde C. SERRA RÀFOLS i J.COLOMINAS ROCA. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: C.S.I.C. Instituto Diego Velázquez, pàg.103. BOCSH GIMPERA, P.(1919). Prehistòria catalana. Barcelona: De.Catalana, p.82-83. BOSCH GIMPERA, P. (1915-1920). "Les coves properes a la costa catalana." Dins: Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: I.E.C. vol.VI, pàg.476-477. BOSCH GIMPERA,P. (1928). "Prehistòria Penedesenca". Dins: Gaseta de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, núm.45, 29-febrer-1928, pàg.4. CASTILLO, Alberto.(1947). "El Neoeneolítico (capítulo IV)". Dins: MENÉNDEZ PELAYO, Ramon. Historia de España. Madrid: Espasa-Calpe, pàg.515. COLOMINAS ROCA, Josep. (1925). Prehistòria de Montserrat. S/l: Monestir de Montserrat, Annalecta Montserratina, vol.VI, pàg.94. PINTA RODRÍGUEZ, Jordi Ll. de la.(1983). "Repertori de les cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Castellví de la Marca." Dins: Exploracions. Barcelona: Espeleo-Clup de Gràcia, núm.7, pàg.13. ROVIRA VIRGILI, A.(1922). Història Nacional de Catalunya. Barcelona: Edicions Pàtria, vol.I, pàg.414. SOLÉ CARALT, J.(1948). Bisbal Històrica. Resumen histórico del Panadés. Tarragona: s/d., pàg.32. VIRELLA i BLODA, Joan. (1978). "Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques". Dins: Miscel·lània Penedesenca, vol.I, Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, pàg.255. Reeditat a: AA.VV. (1983) XIX Assamblea Intercomarcal d'Estudiosos. Vilanova i la Geltrú 25-26 octubre 1975. Vilanova i la Geltrú: Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, pàg.219.
