Cova de cal Magí Rossell

Torrelles de Foix

Es tracta d'una cavitat amb un recorregut aproximat d'uns 57 metres de llarg, en realitat una diàclasi matriu, eixamplada posteriorment per processos corrosius i d'erosió mecànica. Presenta un estat de descalcificació avançat, amb processos clàstics localitzats. L'entrada s'obre al sud i, a poca distància d'aquesta, es troba una cambra de prop de 3 m d'amplada. Al costat esquerre, a un parell de metres de desnivell, comença un llarg passadís. Per accedir-hi cal salvar la boca d'un pou molt profund i, un cop a l'interior, resulta força perillós, ja que el sòl, format per esllavissaments, no és ferm.
A la dècada de 1950 s'hi van dur a terme treballs que ban permetre documentar, entre d'altres elements, fragments de vasos carenats, vasos ovoides, bols, cordons llisos, pastes en general de coloració vermella fosca, superfícies rugoses i allisades. També una làmina de sílex blanc opac amb retocs bifacials, prop de l'entrada de la cova. Una fletxa de bronze amb peduncle i aletes. També es cita una dena de collaret de bronze que en realitat és el bedoll d'un picarol de fura. Pel que fa a la indústria òssia, 1 ullal de senglar i una altra peça treballada, de forma arquejada.
L'any 1990, durant la localització del jaciment per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica, es va recollir un fèmur humà sencer i un fragment de ceràmica brunyida. La presència d'elements clarament relacionables amb inhumacions i/o cremacions fan pensar en una utilització funerària de la cova. Els objectes d'ornament també ajuden a confirmar la hipòtesi d'un ús funerari de la cavitat. Pel que fa a la cronologia, se centra a l'entorn del bronze mitjà (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)