Costumari

Rubí

Selecció de determinats costums, molts pràcticament oblidats, i han estat patrimoni comú de la gent de Rubí. Uns han desaparegut al finalitzar l'època moderna, altres han arribat fins el segle XX. I fets de diversa consideració dels que s'ha tingut informació oral directa o per lectura de la bibliografia que sobre la base de les recopilacions orals existeix al respecte. De totes les conegudes, es fan constar les que representen fets més destacats i particulars al patrimoni cultural de Rubí: 1, CANÒNICA o CANÒNIQUES. Les primeres referències són de la primera meitat del segle XIV. Es tractava de resos que es feien per protegir les collites de gra des del maig fins el setembre, a canvi, els pagesos havien de pagar un delme a l'església (RUFÉ, 1987)./ 2, RITUAL DE PRESA DE POSSESSIÓ. El 1810 l'alcalde de Rubí Antoni Ubach i Balasch acompanyà a Pau Viver i Oriol, nou propietari de can Feliu, presentant-se al mas per prendre'n possessió, segons el relat d'una escriptura que diu: "en Pau Viver i Oriol va entrar a la casa o masia i va restar sol a dins tancant i obrint la porta principal amb les senyes demostratives de presa de possessió davant dos testimonis més. Després, en presència de l'alcalde i els testimonis, ha fet inventari de tot: el celler, dos premses de cargol molt gastades i vint-i-cinc botes de vuit càrregues amb cèrcols de ferro. Després varen sortir a fora i, en senyal de veritable possessió va agafar un grapat de terra i la va espargir als quatre vents" (RUFÉ, 1984a; 1997a)./ 3, PA D'OFERTA: En els testaments dels amos de can Rosés sempre es disposava que els caps de la casa fossin enterrats a la tomba familiar a la nau de l'església de Sant Pere i que, el dia del funeral es repartís pa cuit a la porta de l'església a tots els assistents a l'acte (RUFÉ, 1984a; 1997a). /4, PLANTAR CLAVELLERS. Per la nit de Sant Joan, era costum a Rubí, plantar clavellers mentre tocaven l'Avemaria i repicaven al dia següent que era festa i els lligaven amb un cabell a una mata de julivert perquè naixessin els clavells verds (AMADES, 1989)./ 5, PÀMPOLS DE PLATANER: Els nens de Rubí a la primera meitat del segle XX, recollien les fulles grosses dels plataners (en deien "pàmpols") de la carretera de Terrassa davant del Bullidor. Els nens, passaven després un filferro per les fulles fins a formar un paquet comprimit de dos pams de gruix. Aquestes enfilades les venien al carnisser Llunell (Camanyet) que les feia servir per embolicar els menuts de xai que venien a casa seva i a la parada de la plaça del mercat (TURU et alií, 2000)./ 6, PREGÀRIA A LES ÀNIMES. Era costum, en passar per davant el cementiri resar, a més d'un parenostre la següent oració "Bona nit ànimes difuntes que en el cel ens veurem juntes, a l'hora de la nostra fi, un parenostre el vull dir perquè pugin totes per mi" (ROVIRA, 1982b)./ 7, BODA PAGESA. El vuit d'agost de 1739 es va celebrar casament entre Magí Ambrós, hereu de can Xercavins i Victòria Santaeugènia. La núvia provinent de la casa paterna marxava a la capella sobre una mula tota ornada de cintes i picarols i amb tot el seguici familiar. Uns anaven muntats; altres a peu. El nuvi arribava de casa seva a cavall i al seu davant desfilava una enorme caravana de trabucaires tirant a l'aire. Després de la boda, fent gresca s'anava a la masia i es feia el dinar de bodes (VILALTA, 1983)./ 8, SARDANES I ALTRES DANSES. Es té notícia, recollida per J. Serra Rosselló, de la querella d'una parella de rubinencs que ballaven sardanes a la capella de Sant Genís, en l'aplec de l'any 1587, alternant aquestes amb altres balls, dels que es té notícia des de l'any 1444, on en un d'ells es diu que es feu una capta pels "jutgles", es recolliren sis ous i nou diners (ARÍS, MARGENAT, 1983)./ 9, FULLES DE COL A LA NIT DE REIS. Els nois penjaven regals als balcons de les seves amigues, però si algú havia rebut carabasses se li col·locaven fulles de col amb el tronxo. L'hort de cal Sabateret, fornia de cols als interessats (RUFÉ, 1982a).