Convent dels Caputxins
Arenys de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El convent s'estructura, bàsicament, en tres parts: l'església, les dependències conventuals i el jardí. La part pública és l'església a la qual s'accedeix des del carrer de Santa Maria, que enllaça amb la Riera. L'església s'adossa pel capçal amb les dependències conventuals, que s'estructuren al voltant d'un claustre en forma de "U". El jardí s'ubica a la part posterior.
L'església és rectangular, orientada de nord a sud, lleugerament inclinada a ponent. És d'una única nau amb arcs apuntats, portalada lateral d'accés pel carrer de Santa Maria i una altra portalada a la capçalera, que dona al claustre. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel al llarg de la façana. En sobresurt un petit campanar de secció quadrada i coberta piramidal.
L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.
Història
La primera presència caputxina a la població d’Arenys de Mar es remunta a l’any 1618, quan a redós de la capella de la Mare de Déu de la Pietat, al turó on actualment hi ha el cementiri, s’hi aplegà la primera comunitat de caputxins.
L’any 1620, a l’indret conegut com “La Plana del Convent”, s’hi bastí un nou edifici, amb més fesomia, dedicat a la Mare de Déu del Bon Viatge, reemplaçat l’any 1632 per un tercer convent, molt més sòlid, que subsistí fins a l’exclaustració de l'any 1835.
Poc després, en el recinte conventual, la família Castelló, que l’adquirí, hi situà la famosa granja avícola “Paraíso”.
L’any 1863 el P. Joan Baptista Pruna d’Arenys de Mar edificà a la població un conventet. Tanmateix, la restauració real i efectiva de la vida conventual tingué lloc l’any 1879, durant el regnat d’Alfons XII.
L’any 1915 es traslladà el noviciat d’Arenys al convent de Manresa i es començaren les obres del nou convent arenyenc, sota la direcció de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.
L’església dedicada a la visitació de la Mare de Déu, fou inaugurada el 2 d’agost de 1929 i, durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), fou convertida en taller de fusteria i el convent en alberg de refugiats.
Recuperat l’edifici, el gener de 1939, després d’uns arranjaments necessaris, hi fou possible la reobertura del noviciat l’octubre del mateix any. Actualment segueix aplegant el noviciat i també els joves estudiants.
El campanar és de l'any 1930.
Bibliografia
BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.
BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.
BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.
