Conjunt urbà del carrer del Marquès de Monistrol
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10231-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Conjunt format per edificis unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i pis, i cases unifamiliars amb jardí. Destaca per ser el primer carrer residencial de Sant Just Desvern, amb edificis d’estil noucentista i modernista, com la casa Pruna i la casa Bardina.
També són de la primera urbanització del vial els edificis número 21 i el número 23, aquest últim anomenat Villa Nieves i construït l’any 1916. La finca número 7, coneguda com la casa Lozano, va ser reformada l’any 1927 per l’arquitecte Climent Mainés per encàrrec de Francisco Lozano Hidalgo, que era representant de l'Enciclopèdia Espasa.
Història
El carrer es va obrir l'any 1890, dins del petit programa d’eixample de la població, realitzat a la fi del segle XIX per l’Ajuntament en terrenys dels Srs. Francesc i Josep Cardona. Feia tres anys havia mort el propietari de la Torreblanca, el Sr. Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, Marqués de Monistrol.
Les dues circumstàncies van motivar que l’Ajuntament proposés el 1890 a la seva vídua i al seu fill que el nou carrer que havia d’obrir-se “en el ensanche de San Justo” s’anomenés «Calle del Marqués de Monistrol». L’obertura del carrer tingué lloc el 23 d’octubre de 1890 i va ser el primer intent de racionalització urbana de Sant Just Desvern. Superant un fort desnivell, es projectà per unir el carrer Bonavista amb el camí de la Font, connectant així dos vials del barri Vell.
Si bé el projecte es va aprovar l’any 1892, sobre uns terrenys propietat de Josep Cardona, no va ser fins al 1900 que es va fer el projecte de rasants per als carrers Marqués de Monistrol i Bonavista. Aquest vial va ser el primer carrer residencial de la població. La seva urbanització a inicis del segle XX queda palesa amb edificis d’estil noucentista i modernista.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). "L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm. 9, p. 146-221.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
OCHOA GONZÁLEZ, Juli et al. (1990). "Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, un polifacètic aristòcrata vinculat a la història de Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 2, p 27-38.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 38. Ajuntament de Sant Just Desvern.
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 32. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
