Es tracta d'un conjunt d'habitatges que van anar creixent a tocar el carrer Major, com a conseqüència de l'obertura de la carretera, la qual cosa va contribuir a traslladar a aquest indret el nou centre neuràlgic de la vila. D'entre tots aquests edificis, en la memòria col·lectiva en destaca el corresponent a cal Fuster (números 12 i 14), del qual encara hi son visibles un gran ribot i una serra. El fuster es deia Fàbregues, i abans de fuster havia estat boter (BELTRAN I ALCALDE (1985: 164, 257). "El Senyor Fàbregas feia les bótes de vi, a més de les caixes dels morts i de feines diverses de fusteria que acabaren sent l'activitat principal" (BELTRAN I ALCALDE 1985: 265). A partir de l'any 1913, i amb motiu de la construcció de la carretera, van créixer nous carrers al poble: el de Sant Lluís pren la seva forma definitiva i es fa arribar el de Lluís Estapà (actual carrer Major) fins allà, amb la qual cosa, aviat esdevé la principal entrada del poble. El centre urbà basculà cap als nous carrers, i el barri vell es convertí en un barri marginal, si bé conservava encara els edificis oficials: l'Ajuntament, les noves escoles inaugurades l'any 1927, l'església de Sant Sadurní, etc. (BELTRAN I ALCALDE 1985: 256).
