Conjunt de Ginkgos biloba
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest conjunt de 63 arbres situat a la plaça del Sagrat Cor i els carrers circumdants, es caracteritza principalment per la seva fulla: és de doble lòbul en forma de ventall que és el que li dona el seu nom científic biloba. Aquesta diferenciació dels dos lòbuls es pot apreciar de forma més definida segons l'edat de la mateixa fulla. Són de color verd clar i també poden tenir tonalitats groguenques sobretot a la tardor, ja que es tracta d'arbres caducifolis. Les fulles, d'entre 4 i 8 cm., pengen d'unes branques curtes en forma d'espiral de diferents mides.
Els ginkgos poden ser masculins o femenins i això es pot apreciar en la seva flor. La flor masculina té un únic estam amb una tija curta que acaba amb dos petits sacs de pol·len a la punta, d’uns dos mil·límetres de llarg i de color verd. La flor femenina és molt senzilla, composta per un peduncle que porta dues estructures petites a l'extrem, oposades, de color verd i molt petites que sovint passen desapercebudes entre les fulles. Els arbres femenins són més gruixuts i més atapeïts que no els masculins i això permet diferenciar-los.
En aquest conjunt de 63 Ginkgos hi trobem 46 arbres masculins i 17 arbres femenins.
Història
El Ginkgo biloba té un origen que es remunta a fa uns 160 milions d’anys, segons les restes fòssils trobades del Mesozoic. Va aparèixer entre el període Triàsic i el Cretaci, i va assolir el seu màxim desenvolupament durant el Juràssic. Tot i això, amb el pas dels anys la seva àrea d’expansió s’ha anat reduint progressivament, i actualment només es troba de forma natural a l’est de la Xina.
És un arbre que s’ha adaptat excel·lentment a viure en entorns urbans, motiu pel qual s’ha convertit en un arbre molt utilitzat en carrers i jardins d’arreu del món, des de Tòquio fins a Nova York. Aquest arbre posseeix una resistència extraordinària als bacteris, els fongs i la contaminació atmosfèrica, i per això és tan adient per a viure a les grans ciutats. A Nova York, per exemple, se’l planta de manera sistemàtica per substituir altres espècies menys resistents a la pol·lució. La capacitat del ginkgo per renovar les seves fulles cada any, juntament amb la seva tolerància a la contaminació, li atorga un avantatge important sobre altres espècies.
Històricament, el ginkgo era conegut a la Xina, on segons testimonis escrits ja s’utilitzava en la medicina tradicional uns 2800 anys abans de Crist. A partir del segle XI, també es reconeix a través de pintures com un arbre sagrat, plantat sovint en temples tant de la Xina com del Japó. A Europa, es va introduir fa uns cent cinquanta anys com arbre ornamental, primer en jardins privats i, progressivament, en carrers i places públiques.
En la medicina tradicional xinesa, les fulles de ginkgo s’utilitzaven en infusions per tractar diverses malalties, com la tuberculosi pulmonar o les emissions nocturnes. Actualment, la farmacologia moderna investiga les propietats d’aquestes fulles, i s’hi han identificat compostos amb aplicacions mèdiques com efectes beneficiosos per a la circulació sanguínia i les funcions cognitives.
A causa d’aquestes propietats, els extractes de Ginkgo biloba s’utilitzen per tractar problemes de memòria, concentració i circulació, especialment en persones d’edat avançada. També s’ha estudiat el seu efecte en malalties neurodegeneratives com la demència i l’Alzheimer. Tot i els seus beneficis, és important observar precaucions, ja que pot interactuar amb medicaments anticoagulants i causar efectes adversos en algunes persones.
És un arbre únic que continua sent objecte d’estudi en medicina i farmacologia per les seves possibles aplicacions en la millora de la salut humana.
Bibliografia
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
FONT GRASA, Pere; OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2021). Sant Just Desvern desaparegut. El Papiol: Editorial Efadós.
MORALES HERRERO, Francisco Javier (1990). “Un fòssil vivent a Sant Just Desvern: Ginkgo biloba”. Miscel·lània d’estudis santjustencs, núm. 2, pp. 91-100.
