Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El nucli de Castellet es troba situat en una cinglera davant el pantà i del Parc Natural del Foix, amb un domini visual de la plana fins l’Arboç. El nucli, envoltat per la carretera BV-2115, està format pràcticament per un sol carrer amb petits racons d’observació del paisatge. La cinglera està presidida pel castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977, i per l’església parroquial de Sant Pere de Castellet, d’origen romànic i esmentada per primera vegada l’any 1106. El nucli està format per un seguit d’antigues cases refetes amb grans portalades d’arc de mig punt o de llinda plana, l’antiga casa del comú construïda l’any 1906 i l’antic forn de pa.
Història
Nucli sorgit a redós de l’antic castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta pece. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve.
Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I o s’hi defineixen els límits del terme, el qual arribava fins a mar. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March i l’any 1999 fou adquirit per la fundació Abertis.
Bibliografia
AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.
CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
