Conjunt Arqueològic del Camp de les Lloses

Tona

El Camp de les Lloses és un gran assentament interpretat com un vicus militar romanorepublicà, un nucli poblacional vinculat a la construcció de la via del procònsol Mani Sergi (c.110 aC), que comunicava la costa catalana amb l’interior travessant Osona. Estructuralment, presenta un urbanisme organitzat en diverses illes de cases al voltant d’un pati, que duu a la via en qüestió. A més, els habitatges i espais exteriors es relacionen amb tallers metal·lúrgics, fet que confirma la vinculació del lloc a la logística dels exèrcits romans.

Hi ha documentats diferents nivells d’ocupació. Els més antics entre el bronze final i el període preibèric (SS. VIII-V aC), ibèric (SS. IV - III aC), i l’ocupació principal d’època republicana romana (SS. II-I aC).

En l’actualitat hi ha documentades dotze edificacions que segueixen el model de casa de planta itàlica, quadrangular i al voltant de patis centrals, on es recullen les aigües pluvials. A l’interior dels espais domèstics s’hi han localitzat restes que confirmen la pràctica d’activitats de manteniment i activitats relacionades amb la metal·lúrgia.

La via de Mani Sergi

Aquesta via va ser descoberta gràcies a la recuperació de diversos mil·liaris (indicaven les distàncies en milles romanes), localitzats en diversos punts, com és el cas del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer o la que assenyala la setena milla, a peu de camí a la masia del Vilar, localitzada l’any 1954. Per altra banda, s’han localitzat fragments de la calçada conservada, com el cas del jaciment de can Rotlle. La via està datada entre els segles II i I aC.

La xarxa urbana

Les construccions edilícies s’organitzen al voltant d’un camí pavimentat, que té una amplada documentada de tres metres, amb encaixos per les rodes de carro.

L’entramat urbà s’articula a partir de dos eixos perpendiculars entre si, i orientats nord-sud i est-oest, amb agrupacions de cases o insulae, datades entre el 125 -75 aC. Una de les edificacions, correspon a les dependències d’una vil·la, datada entre els anys 50 aC - 50 dC.  L’estudi de l’arquitectura i del tipus d’assentament mostra una adaptació de la societat ibèrica ausetana als nous models imposats romans, entre el període del segle II i I aC.

Cal destacar els tallers on es duia una activitat metal·lúrgica, amb la documentació d’estructures de combustió i abocadors.

La comunitat militar

La vinculació del lloc a la logística dels exèrcits romans és clau per entendre aquest jaciment. Per cobrir les necessitats del moviment militar calia una infraestructura i logística constant, que facilitessin les comunicacions i trànsit de persones.

El Camp de les Lloses és un exemple d’aquesta realitat, oferint serveis com tallers de fabricació, de reparació, de construcció i manteniment, etc. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert fins a quinze espais amb activitat metal·lúrgica que operaven de forma coordinada, i treballaven el ferro, el bronze i el plom, ja que es registren diverses estructures de combustió, lingots de ferro i plom, objectes de bronze amb diferents aliatges, s’han trobat fragments de rebutjos de peces fabricades, les escòries. I també, s’ha recuperat part de l’instrumental de feina (gresols, motlles, balances, pesals, encluses, etc.).

El volum de numerari recuperat és molt alt, amb un total de 143 monedes ibèriques, 140 bronzes, tres monedes de plata, un tritetatermorion i dos denaris, 19 monedes romanes, un òbol massaliota i tres ploms monetiformes. Destaquem, un important predomini de monedes del grup ausetà (Ausesken, Eusti i Ore) sobre els altres.

A l'extrem septentrional del jaciment s'alcen els anomenats pisos Roquet i també els vestigis de l'antiga rectoria construïda el 1577, i que fou cremada l'any 1936.