Aquesta casa forma part d’un nucli a l’entorn proper de Castelladral que consta actualment d’uns set habitatges dispersos. En general es tracta de petits masos o cases de pagès, però els seus orígens són força distants en el temps. Tres són d’origen més o menys antic: Comaposada és un mas documentat a l’època medieval, cal Mestre Mallol està documentat al segle XVI i Corretjoles està documentat al segle XVII. Tres són cases construïdes molt probablement ja al segle XIX: cal Filaborres té una llinda de 1837, cal Bartomeu té una llinda de 1859 i el Forn té una inscripció de 1864. De l’Hostal no en coneixem cap dada.
Pel que fa a la masia de Comaposada en concret, ja apareix esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370 junt amb la Rovira, Maçaners, la Serra d’Aixibis, Puiggròs, Casanova i la Llastanosa. Cal suposar que els seus possessors es deien Comaposada. Aquest cognom el trobem present, per exemple, en un document de 1586 que fa referència a una reunió dels habitants de Castelladral amb el senyor del terme, en el qual hi apareixen Joan Comaposada i Melcior Comaposada.
Uns 500 m al sud-est de la masia hi ha l’anomenada Balma de Comaposada, que és un dels millors exemples d’habitatge troglodític de tradició medieval. No coneixem documents que hi facin referència, però és possible que aquesta Balma, que a finals del segle XIX encara estava habitada, fos una petita masoveria de Comaposada.
De la masia pròpiament no en coneixem gaires més notícies però, tal com és habitual, es devia ampliar considerablement entre els segles XVII-XVIII (el 1746, segons una llinda), i al XIX es devia completar amb la nova façana principal i els cossos annexos. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Cal Comaposada”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 0,5 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia 1 edifici habitat constantment i un de deshabitat. L’un tenia un pis i l’altre dos.
L’any 1970 encara estava habitada, i l’any 1991 ja es trobava deshabitada.
