Colònia minera de Sant Josep
Cercs

    Berguedà
    A la zona nord del municipi.Carretera BV-4025 entre els punts km 1 i 2.

    Coordenades:

    42.18384
    1.86174
    406003
    4670815
    Número de fitxa
    08268 - 61
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    la pràctica totalitat dels edificis foren restaurats a finals del segle XX
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    De les tres colònies mineres de Cercs la de Sant Josep és la més petita. El seu nom prové de la mina a la qual donava servei.
    Estava constituïda únicament per cinc blocs d'habitatges per als miners i les seves famílies, una escola i un parell de safareigs públics. Cal tenir present que els habitatges no tenien aigua corrent (no en van tenir fins les reformes efectuades a partir de l'any 1989) i calia anar a buscar aigua a les fonts i rentar la roba en els safareigs públics. La construcció dels habitatges fou esglaonada seguint el pendent de la muntanya, com formant un amfiteatre, amb tres blocs a la part superior i dos blocs a la part inferior; per sota d'aquests dos últims blocs hi havia el petit edifici que allotjava l'escola. La comunicació entre ells es feia mitjançant camins i pels plans inclinats per on circulaven les vagonetes de carbó.
    Els blocs d'habitatges eren de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets són de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador en els anys que es van construir aquests habitatges (1900-1910). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades eren de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta.
    Els pisos eren petits ja que tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. L'espai més gran l'ocupava la cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i disposaven de dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent.

    Les coordenades corresponen a l'edifici d'habitatges que està enmig dels tres que es van construir a la part superior.

    Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple que es conserva a Catalunya de colònies mineres.
    La colònia minera de Sant Josep es va construir entre els anys 1900 i 1910, a prop de la mina del mateix nom.
    A finals de la dècada de 1950 es va tancar la boca-mina de Sant Josep.
    Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que buscaven anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats.

    BOIXADER, A. i SERRA, R. Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions.
    SERRA, R. (1993): "Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)", a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225.
    SERRA, R. (2005): "Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)", a L'Erol, números 86-87, p. 40-44.