La situació del terrenys que ocupa la Colònia de Can Bros, a la ribera del riu Llobregat, eren propicis per la implantació d'un nucli industrial. Tenim constància escrita que al 1666 Jaume Bros va comprar els terrenys anomenats ja des de l'edat mitjana: la ciutadilla. En aquest terrenys hi s'hi va construir la Masia de Can Bros (avui desapareguda). La colònia va prendre el nom del propietari d'aquest terrenys. Al 1816 l'intendent general de Catalunya va concedir Salvador Roca i Sunyol el permís per construir un Molí fariner, una molina per tallar fusta i un molí per fabricar paper d'estrassa, en els terrenys heretats de la seva dona Vicenta Bros. L'any 1817 un comerciant barceloní, Miquel Elias, rebia el permís per fer-hi una farga de coure, una fàbrica de filats, un molí fariner i un de paperer.
Al 1850 funcionaven dues fàbriques i la colònia d'habitants vinculada a l'activitat fabril presentava un cens de 700 habitants. Les cases dels obrers, petites i mal ventilades, es situaven als carrers Sant Miquel, Sant Ramon, l'avinguda Fontdevila i Torres, Elias i el carrer de Santa Paula. Al 1889 el cens de la colònia havia disminuït fins als 300 habitants. Al 1897 s'hi va construir l'església neogòtica de Sant Joan Baptista, d'una sola nau, projectada per l'arquitecte Joaquim Bassegoda i costejada per la viuda del fabricant Ramon Catarineu. Al 1921 la família Catarineu van vendre el seu complex fabril a Fondevila i Prats. Al 1947, l'única fàbrica que quedava en funcionament era la de Fontdevila i Torres, S.A. i Can Bros tenia llavors una colònia de 336 habitants; la fabrica va tancar portes l'any 1967 i amb ella el futur de la colònia.
