El de Moià va ser el primer col·legi escolapi a la península ibèrica. Originàriament va ser noviciat de l'ordre. L'arribada dels escolapis a Moià va ser el 1683 gràcies al prevere Mn. Jaume Buxó qui es va posar en contacte amb el P. Agustí Passante (comissari general de l'Escola Pia per a les fundacions a Espanya). No va ser possible fins que es va aconseguir un triple decret reial. La primera residència la van tenir al carrer de les Joies, per passar després al Raval de Dalt i per instal·lar-se finalment al peu de la muntanya de la Creu, al nord de la vila de Moià.
Es va inaugurar el 15 de setembre de 1683 i van començar de seguida les classes de llegir, escriure i comptar, la bàsica i dues de superiors, la de gramàtica llatina i la de retòrica, poètica i eloqüència.
L'edifici actual data del s. XVIII (1703) i és el primer d'aquest ordre que es va fundar a Espanya (l'orde dels Escolapis va ser fundat per Josep de Calassanç, a Roma, l'any 1617). L'any 1839 va ser convertit en fortí contra les tropes carlines del comte d'Espanya, i va quedar totalment destruït en l'atac sofert per Moià el 8 i 9 d'octubre de 1839. A partir de 1854, gràcies al benefactor Jaume Torrents i Serramalera, va ser refet i obert de nou. El seu ús actual continua essent el de col·legi d'escolars de tota la comarca. A l'any 1921, s'instal·là al claustre un monument dedicat al Sagrat Cor ideat per l'arquitecte Manel Sayrach i la imatge realitzada per l'escultor Francesc de P. Gomara.
L'any 1963 es va incloure en el seu pla d'estudis, el batxillerat i al 1970 s'inaugura un altre edifici i es remodela l'antic.
