Col·legi dels Pares Escolapis
Moià

    Moianès
    Nord de la vila - c. Sant Sebastià, núm. 14
    Emplaçament
    Al peu de la muntanya de la Creu.

    Coordenades:

    41.81332
    2.09583
    424900
    4629445
    Número de fitxa
    08138-53
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Barroc
    Modern
    Segle
    XVIII
    Any
    1703
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA nº 65, ACCN16733
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Escoles Pies - Av. Escola Pia, 15 08180 Moià
    Autoria de la fitxa
    Cristina Casinos

    Edifici de planta quadrada de caràcter religiós de grans dimensions. La façana està articulada en quatre nivells i presenta una simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés. A la façana trobem nombroses obertures de secció quadrada. Un vestíbul, on trobem una inscripció sobre la seva fundació, dona accés a un claustre espaiós articulat en quatre nivells. D'entre las seves sales destaca una gran cuina i les reservades a les aules. Adossada a aquest edifici es troba una bonica església barroca.
    De cara a l'entrada de l'escola a mà dreta es troba un edifici de 1903 on es van disposar noves aules.

    El de Moià va ser el primer col·legi escolapi a la península ibèrica. Originàriament va ser noviciat de l'ordre. L'arribada dels escolapis a Moià va ser el 1683 gràcies al prevere Mn. Jaume Buxó qui es va posar en contacte amb el P. Agustí Passante (comissari general de l'Escola Pia per a les fundacions a Espanya). No va ser possible fins que es va aconseguir un triple decret reial. La primera residència la van tenir al carrer de les Joies, per passar després al Raval de Dalt i per instal·lar-se finalment al peu de la muntanya de la Creu, al nord de la vila de Moià.
    Es va inaugurar el 15 de setembre de 1683 i van començar de seguida les classes de llegir, escriure i comptar, la bàsica i dues de superiors, la de gramàtica llatina i la de retòrica, poètica i eloqüència.
    L'edifici actual data del s. XVIII (1703) i és el primer d'aquest ordre que es va fundar a Espanya (l'orde dels Escolapis va ser fundat per Josep de Calassanç, a Roma, l'any 1617). L'any 1839 va ser convertit en fortí contra les tropes carlines del comte d'Espanya, i va quedar totalment destruït en l'atac sofert per Moià el 8 i 9 d'octubre de 1839. A partir de 1854, gràcies al benefactor Jaume Torrents i Serramalera, va ser refet i obert de nou. El seu ús actual continua essent el de col·legi d'escolars de tota la comarca. A l'any 1921, s'instal·là al claustre un monument dedicat al Sagrat Cor ideat per l'arquitecte Manel Sayrach i la imatge realitzada per l'escultor Francesc de P. Gomara.
    L'any 1963 es va incloure en el seu pla d'estudis, el batxillerat i al 1970 s'inaugura un altre edifici i es remodela l'antic.

    AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona.
    Casallarch i Montràs, R (1990); Moià i l'Escola Pia. Fundació Francesc Sagrera. Moià; (1994) Història de l'Escola Pia de Moià (1682-1994). Moià.
    Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener.
    Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit
    Picanyol, LL (1959 ); La villa de Moya, desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Modilianum.
    Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa.