Col·lecció del Centre d'Interpretació del castell de Gelida

Gelida

El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.

Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític del moment era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere, amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell. En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – Carrer del Pi. Al llarg dels segles, el castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se en les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès. Al llarg dels segles, el castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui va executar importants obres de restauració.

Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998 quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002 es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.

Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del Castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.