Coll de Bassa
Sant Feliu Sasserra

    Bages
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    A 400 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 61,5

    Coordenades:

    41.92361
    2.01563
    418379
    4641763
    Número de fitxa
    08212 - 10
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Presenta la teulada parcialment derruïda, esquerdes als murs i vegetació a les façanes així com també reformes de ciment i obra a nivell de sòcol. Les estances interiors es troben en estat de ruïna.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 000900DG14B013
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Coll de Bassa està situada en un petit coll sobre la carena per on discorria el camí ramader i el camí ral de França.
    Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central composat per tres cossos de plantes rectangulars, annexats fruit de les diverses ampliacions denotades per les cantonades diferenciades, que es troben integrades als murs. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter. Les teulades dels diferents cossos es troben a diferents nivells, de doble vessant amb aigües a la façana principal.
    La façana principal està orientada a l'est. El cos de l'esquerra està format per planta baixa i un pis. Aquí s'hi troba la porta principal emmarcada amb pedra que és d'arc deprimit convex i dues finestres, la de la dreta emmarcada amb ampit, brancals i llinda bisellada. Els dos cossos annexats a la dreta de la façana presenten una alçada superior incorporant les golfes. Hi destaca un pou al centre, semicircular i construït amb pedra, sobre el qual, a nivell de primer pis, s'hi troba una finestra emmarcada amb pedra i llinda decorada amb formes dentades. A la resta de la façana hi ha diverses obertures disposades irregularment, emmarcades amb pedra, una de les quals presenta un ampit motllurat.
    La façana nord presenta una única obertura a nivell de primer pis emmarcada amb ampit, brancals i llinda bisellats. A nivell de planta baixa s'hi troba un ampli contrafort arrebossat que ocupa pràcticament tota l'amplada de la façana.
    La façana est està dominada per una petita porta formada per brancals de pedra i llinda de fusta a la qual s'accedeix a través d'uns graons que condueixen, a nivell de primer pis, a una estança on s'hi troba ubicada una tina enrajolada i un forn de pedra. A la resta de la façana hi ha diverses obertures disposades irregularment que combinen la pedra i el maó en l'emmarcat. A la part esquerra de la façana s'hi annexa perpendicularment una estructura construïda amb pedra i maó amb teulada, a nivell inferior, d'una vessant.
    A la façana sud s'hi observen tres cossos separats per cantonades diferenciades i un ràfec de l'antiga teulada que quedaren integrats als murs. En aquesta façana hi ha diverses obertures disposades irregularment: destaquen una porta amb llinda de fusta que dóna accés a la planta baixa i dues finestres del primer pis amb ampits motllurats, brancals i llindes bisellades.
    A uns metres de la façana est es troben diverses estructures de pedra, actualment en estat de ruïna, que constituïen les quadres, estables i corts de la masia.

    A 50 metres al sud-est de la masia s'hi troba l'estructura d'una bassa on antigament s'hi abeuraven els ramats transhumants que avançaven pel camí ramader que travessa el terme de Sant Feliu Sasserra.
    La masia era un dels llocs de parada dels pastors transhumants que portaven els seus ramats als prats pirinencs.

    La masia de Coll de Bassa, també esmentada com Coll la Bassa i Collabassa, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia al prior del monestir de Lluçà, com es recull en un capbreu de 1434. També en aquella època, el Paborde de la seu de Vic comptava amb els honors que Pere Clapers posseïa entre les pertinences de la masia. Tot i aquests orígens medievals, l'edificació actual no és anterior al segle XVII.
    En un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de Bernat de Coll la Bassa, corresponent a la batllia del mas Serra de Sant Feliu, com a propietat del monestir.

    MASRAMON, R, Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983
    ROCAFIGUERA, F de, El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet, Patronat d'Estudis Ausonencs, 1987