A la vora de Codinacs s'hi va trobar un contrapès d'una antiga premsa de biga (torcular), possiblement medieval. És el contrapès anomenat de Codinacs, que ara es conserva a la masia de la Codina i que constitueix un testimoni del poblament antic al voltant d'aquest mas. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, el mas Codinacs ja existia al segle XIII. Concretament s'esmenta en un pergamí de 1294 de l'Arxiu de Prat de Cornet. Aquest any l'hereu era un tal Bernat, i el mas formava part de la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó, a diferència de la Codina, que era de la parròquia de Gaià. A l'edat mitjana, en canvi, no hi ha constància del mas la Codina, que posteriorment va esdevenir el més puixant de la zona. En un capbreu del castell de Gaià de 1692-93 ja hi apareix el mas la Codina, anomenat aleshores Codina Subirana, i en altres documents també com a Codina de Codinacs. En aquest moment l'hereu era Joan Codina i tenia la possessió de cinc masos secundaris: Codinac (avui dit Codinacs), Codina Jussana, "Torrent vel Codineta" (segurament l'acual mas Racons, pertanyent a la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó), la Bena i Casa de Sant Esteve. Així doncs, en aquesta època la Codina i Codinacs ja s'havien fusionat, i van continuar sota el mateix propietari fins èpoques ben recents. Al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, Codinachs consta com a masoveria de la Codina. Les seves terres abastaven una superfície de només 4,51 ha, aproximadament la metitat de les quals eren conreades per parcers.
L'any 1977 Armand Lladó Lluch va comprar la finca de la Codina. Armand i el seu germà Eduard, que era l'administrador, es dedicaven a la compra-venda de finques i havien impulsat grans urbanitzacions a la zona de Vacarisses. A les proximitats de la Codina van anar comprant moltes altres propietats. Posteriorment, entorn de 2005, la finca de la Codina es va segregar en diferents peces per vendre-les separades. Els germans Trulls, de Puig-reig, es van quedar la Noguera, Codinacs i Racons.
