Clot del Puig

Gaià

Jaciment que es coneix tan sols per troballes superficials i que correspon a un possible poblat de l'època del bronze final o primera edat del ferro. Es troba emplaçat en un tossal a l'oest del cim del Clot del Puig, un indret també anomenat Serrat Gran. Es tracta d'un lloc estratègic per les seves vistes sobre el riu Llobregat. És un lloc dominant, amb una àmplia panoràmica i de fàcil defensa, de característiques similars al poblat de Merlès. Aquest jaciment va ser identificat per Josep M. Badia, que va publicar una ressenya de la troballa el 1984. La ceràmica que Badia hi va recollir és del mateix tipus que Joan Serra Vilaró (arqueòleg de la primera meitat del segle XX) va trobar al poblat de Merlès, a Sant Pau de Pinós. Tot i ser ja al Berguedà, aquest poblat és força pròxim: uns 7 km al nord-est en línia recta, dins el terme municipal de Santa Maria de Merlès. En la ceràmica trobada al Clot del Puig la composició de la pasta dels vasos, les seves formes i les decoracions són iguals. Segons Josep M. Badia (1984), el Clot del Puig pertany al grup on només hi apareix aquesta ceràmica, pertanyent al bronze final o a la primera edat del ferro, i no se'n troba ja de més tardana. En el terme de Gaià hi trobem altres jaciments de característiques similars i dins del mateix horitzó cronològic, per exemple el de la Serra de Vilagaià.
Cal dir que una mica més avall d'aquet serrat hi ha unes feixes de característiques ciclòpies, semblants a les que es troben en altres indrets del municipi: al turó que hi ha rere el mas Obradors o al turó de Santa Àgata. La cronologia d'aquestes obres planteja un interrogant important. En el cas del Clot de l'Oli probablement corresponen al moment d'expansió de la vinya al segle XIX, però en el cas del turó de Santa Àgata (on hi ha els jaciments ibèrics del castell de Gaià i de Tornamira) podrien tenir un origen molt més antic.