Cal Vidal (o Tomba del Moro)
Gaià

    Bages
    Sector central del terme de Gaià
    Emplaçament
    Carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401), al km. 6, en una corba pronunciada de l'antiga ctra.
    501

    Coordenades:

    41.92048
    1.93179
    411423
    4641499
    Número de fitxa
    08090-307
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Edats dels Metalls
    Segle
    XXV-XVaC
    Estat de conservació
    Dolent
    Ha perdut la coberta, algunes de les lloses es troben desplaçades
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 1499
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08089A007000310000YR
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Petita cista megalítica possiblement pertanyent al neolític o a l'edat del bronze. Es troba emplaçada en una zona erma, en una altiplà sobre el torrent de Pregones, al costat mateix de la carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401) i uns 60 m al sud de les ruïnes de les cases de cal Nosa i cal Vidalet. Se'n conserven sis lloses verticals, força gruixudes, que corresponen al perímetre de la caixa, per bé que les del costat dret estan lleugerament desplaçades de la posició originària. Està situada en una petita elevació del terreny, que per la banda de llevant és més aviat pla. La cista té el seu eix orientat cap al sud-est, i les seves mesures interiors són 1,75 metres de llarg per 1,25 metres d'amplada i 0,80 metres d'alçada màxima. El seu estat de destrucció no ha permès recollir-hi cap mena de material arqueològic, de manera que, pel tipus de megàlit, tan sols es pot situar cronològicament de manera genèrica entre el neolític final i el bronze inicial.

    Com succeeix amb molts altres megàlits, aquesta cista era coneguda des d'antic amb el nom popular de Tomba del Moro. En la literatura arqueològica va ser donat a conèixer per primera vegada per Miquel Cura el 1977. Aleshores la cista ja es trobava molt destruïda, ja que solament se'n conservaven les sis lloses, una de les quals totalment desplaçada del seu lloc originari. Anteriorment, quan entorn de 1968 s'havien fet les obres de la carretera per part de la Diputació, el megàlit ja havia estat detectat.

    BADIA, Josep M (2016). "Història", Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 49.
    CURA MORERA, Miquel (1977). "Nuevos sepulcros megalíticos en la Cataluña Central". Ilerda. p.1 7-20.
    DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages, Vol. I. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 5), Col·legi de Doctors i Llicenciats, Manresa.
    DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'Arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Monogràfics, núm. 15, Manresa. P. 67.