Cisterna romana del conjunt monumental d'Olèrdola
Olèrdola

    Alt Penedès
    A la muntanya d'Olèrdola, a la part baixa de la plataforma rocosa, prop de la cinglera de ponent.
    Emplaçament
    Accés per la carretera comarcal C-15, a 1,5 km del desviament de la carretera.

    Coordenades:

    41.30343
    1.70873
    391901
    4573246
    Número de fitxa
    08145-6
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Antic
    Romà
    Segle
    I aC
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Assentament (jaciment)
    BCIN R-I-55-0024. Decret de 3 de juny de 1931(Gaceta de Madrid, núm. 155)
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Museu d'Arqueologia de Catalunya (Generalitat de Catalunya)
    Autoria de la fitxa
    Tríade scp
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Es tracta d'un gran aljub tallat a la roca calcària i amb una capacitat per emmagatzemar fins a 350 metres cúbics d'aigua. Les seves mesures són 16,40 x 6,50 x 3,70 metres. A l'interior hi ha una escala, també tallada a la roca, surt de l'angle est i arriba fins a la base. Entorn del dipòsit es poden observar diversos tipus d'encaixos i retalls de la roca, testimonis d'una antiga coberta de fusta. A l'esquerra del dipòsit, continuant el camí central que puja des de la porta d'entrada, es troben els graons d'una escala que formarien part de l'antic camí i que acomplien la funció d'esmorteir la velocitat de l'aigua de pluja en arribar a la bassa de decantació. A ponent de la cisterna hi ha un espai de considerables dimensions en el qual, sobre la roca allisada (amb un fort pendent vers al nord), destaquen elements diversos tallats a la roca i possiblement relacionats amb les tasques de premsat: cubetes circulars (bases de les premses), encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses, parets remuntades per murs de pedra i una escala d'obra.

    Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La cisterna recollia l'aigua de pluja de la part superior de la muntanya, que canalitzada a través de dos canals que la conduïen fins a una bassa de decantació situada davant de la cisterna. Aquesta bassa feia de filtre, quedant-hi dipositades pedres i fang i passant l'aigua neta, a través d'un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. 

    A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). "El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)", a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: "Cova de Segarrulls"; Fasc. 4: " Abric de Can Castellví", Fasc. 5: "Abric de Can Ximet", Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). "Apuntes Históricos sobre Olérdula", a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). "Apuntes Históricos sobre Olérdula", a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). "Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola", a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). "El procés de feudalització. Segles III-XII", Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.