Centre de serveis municipals del nucli antic, les Escoles

Santa Margarida de Montbui

Edifici de planta rectangular que estén en paral·lel la seva façana al llarg del carrer Anselm Clavé. Aixecat en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment pòrtland, i pintat actualment en estucat venecià ataronjat. Presenta com característica decorativa el maó vist, que reforça portes i finestres, i que sobresurt com a element arquitectònic i ornamental en obertures i en les motllures que recorren horitzontalment la façana principal. L'edifici es troba distribuït en tres cossos o crugies. Un cos central amb primer pis i golfes, rematat a la part superior per un frontó quadrangular amb el tram central sobreelevat. Aquest cos es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es realitza mitjançant dues portes acabades en un arc escarser, que s'escauen al centre d'aquest cos principal. Entre les dues portes d'entrada es situa un finestral acabat amb les mateixes característiques. L'accés a les portes de l'edifici devia fer-se originalment mitjançant escales que devien salvar el desnivell existent entre l'alçada de les portes i el nivell del carrer. Actualment les escales originals han estat substituïdes per una moderna rampa que discorre paral·lela al cos central de l'edifici. A nivell del primer pis destaca un seguit de tres finestrals, sent el central doble o geminat. A nivell de les golfes destaca una petita finestra geminada amb acabament superior inclinat, que actualment es troba tapiada. A banda i banda del cos central s'estenen dos cossos rectangulars de planta baixa, coberts a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Mentre que el situat al cantó dret de l'edifici s'obre amb un seguit de quatre finestrals d'idèntiques característiques acabats a la part superior amb un arc escarser, el del cantó esquerre s'obre amb un seguit de dos finestrals quadrangulars que semblem haver substituït els originals acabats en arc escarser. A nivell arquitectònic l'edifici manté una gran unitat estilística, mantinguda principalment per l'ornamentació feta en maó vist que sobresurt de l'arrebossat en arcs de les finestres, que recauen sobre impostes realitzades també amb una línia de maó prim, en els ampits i columnes de les finestres, també fets en maó; en les motllures que recorren horitzontalment la façana i en el regruix que cobreix la part superior del frontó. La façana posterior de l'edifici guarda les mateixes característiques arquitectòniques que la principal, però a diferència d'aquesta, s'observa el mur original. En aquest sector, el cos central s'ha reformat recentment.