Cementiri vell del castell de Gelida

Gelida

La síntesi d'intervencions arqueològiques fetes al castell a partir de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic des de mitjan segle XX fins a la gran actuació pertanyent a l'1% de principis dels anys 2000 han revelat troballes des de ceràmica ibèrica fins a elements de la baixa edat mitjana, distribuïdes en diversos recintes del castell. Al recinte superior, s'han descobert estructures com un possible absis semicircular i una torre amb restes d'opus spicatum, així com un sistema de distribució d'aigües que data de 1983. A més, s'han recuperat quantitats significatives de ceràmica medieval fins al segle XVIII durant les excavacions de la cisterna entre 1975 i 1980. Al recinte central, es va trobar un dipòsit d'aigua l'any 1972, i al recinte inferior, s'ha confirmat la presència d'una necròpolis de tombes antropomorfes del segle X. A més, durant la restauració de l'església entre 1970 i 1979, es van descobrir finestres preromàniques i una ara de la mateixa època. Les intervencions dels anys 1990 van incloure una exploració del 1991 en la torre del recinte jussà, on es van documentar estructures romàniques i paviments de l'època baix medieval. Posteriorment, l'any 1996 es va investigar una zona al sud-est de la torre quadrangular, identificant estructures del segle XIV. L'any 1998, es van realitzar sondejos que van confirmar l'existència d'estructures importants i nivells arqueològics dels segles XVII i baix medieval. Finalment, entre 2001 i 2002, es va excavar l'àrea afectada per la construcció del centre de visitants, confirmant la riquesa arqueològica del lloc.

Pel que fa a l'excavació del cementiri, aquesta representa l'última gran intervenció que s'ha realitzat al Castell. Arran dels aiguats de l'any 2007, que van esfondrar part del mur del cementiri, es va fer necessària una intervenció en aquest sector. No obstant això, no es va poder procedir fins a l'any 2021, quan es va realitzar la reconstrucció del mur de tancament. Aquesta obra va permetre documentar, sota els nivells del cementiri del segle XIX, estructures dels segles X-XI. Tot i els dubtes inicials sobre si les obres de consolidació del mur danyarien aquestes estructures més antigues, la intervenció al mur del cementiri va concloure satisfactòriament el 27 de novembre de 2022, havent-se conservat també les fases més antigues. Els resultats de la intervenció han confirmat que es tracta d'un espai funerari que ja era actiu entre els segles IX i X, com ho demostra la documentació de diverses tombes antropomorfes. A més, s'ha constatat una activitat funerària contínua fins a finals del segle XIX, evidenciada pels nínxols i els aixovars funeraris trobats.

L'antic cementiri de Sant Miquel, situat a la part baixa del poble, va romandre en servei fins a la posada en funcionament del cementiri ubicat a peus de l'església de Sant Pere del Castell. Aquest va començar a construir-se a partir de l'any 1856 i va continuar actiu fins a la construcció del Cementiri Nou actual l'any 1882. En el marc de l’estudi sobre el Cementiri Nou fet per Joan Rosselló (2012) en documenta la revisió històrica de l’evolució dels diferents fossars al poble. El cementiri de Gelida havia estat històricament,  dels segles XI-XIX aproximadament, ubicat al costat de l'església de Sant Miquel, on actualment trobem l'església de Sant Pere. Aquest context canvia el 1850 a raó de la visita pastoral del Bisbe a Gelida, en la qual s'impulsa definitivament el procés de construcció de la nova Església Parroquial. Dos anys després, el bisbat va autoritzar la construcció i que, per tant, afectava el cementiri i n'obligava el trasllat. El nou emplaçament es va ubicar als peus de l'església de Sant Pere del Castell que en aquells moments encara era la parroquial del poble, recuperant un antic clos funerari. El trasllat es va fer el 1856, un any abans d'iniciar-se les obres de la nova Església Parroquial. Malgrat tot, el context de creixement local i demogràfic de la segona meitat del segle XX, va fer obvi que l'espai era obsolet per capacitat i s'estudia un nou emplaçament més planer i accessible, fins que es constitueix el Cementiri Nou actual en unes vinyes de Can Santfí als afores del poble tal com marcava la llei de salut pública vigent l'any 1882. El cop de gràcia del cementiri al castell fou un esfondrament del mur i nínxols un any abans. I amb poc més de dos anys el Rector Parera aconseguí els diners (amb aportacions de veïns) per comprar els terrenys i iniciar el nou cementiri. El 2 de novembre de 1882 fou beneït i l'endemà rebé la primera feligresa.